Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
El monestir de Santes Creus (segles XIV-XV)
Art gòtic
El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…
serra de Capifonts
Serra
Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Ferrera, de direcció SE-NW, entre les valls de Boixedo i de la Rabassa, afluents per l’esquerra del riu de Tor.
pla de Boet

Vista parcial del pla de Boet, a Vallferrera
© Fototeca.cat
Pla (1 880 m) de la capçalera de la Noguera de Vallferrera, sota el port de Boet
(2 520 m), al camí de la vall Ferrera a Vic-de-Sòç.
pic d’Escorbes
Cim
Cim (2 763 m) de la línia de crestes que separa les valls de Tor i Ferrera (Pallars Sobirà), que domina, pel N, els estanys d’Escorbes (2 360 m).
Santanyí
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…
coma de Baiau
Coma de la vall Ferrera, al municipi d’Alins (Pallars Sobirà), drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l’estany de Baiau (2.500 m).
Hi ha pastures d’estiu gespa, especialment a la part baixa pla de Baiau Damunt la coma s’alça el pic de Baiau 2866 m
pic dels Llacs
Cim
Cim (2.692 m) de la serralada que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall Ferrera) i del Segre (coma de Setúria), al límit del Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i Andorra.
pic de Covil
Cim
Cim (2 588 m alt.) de la serra que separa la vall de Civís, a l’Alt Urgell (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera, al Pallars Sobirà (damunt Alins).
Banyuls de la Marenda

Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…
Sant Estève de Camporsin
Situació Absis de l’església primitiva, sobreaixecat i encastat dins el nou temple que se li va adossar perpendicularment ECSA - A Roura L’església parroquial de Camporsin és situada a la part antiga de la població, la qual es troba sobre un planell de 666 m d’alçada, a la riba esquerra del torrent de La Ferrèra, afluent per la dreta de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′41″ N - Long 2° 27′37″ E Camporsin és a 22 km al N de Prada per les carreteres D-14 i D-619, i a 4 km al SE de Sornian per la mateixa D-619 PP Història La primera menció documental del lloc de Camporsin és consignada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina