Resultats de la cerca
Es mostren 662 resultats
Paulina Pozzali i Crotti
Literatura catalana
Escriptora.
Es casà amb Arnau de Mercader i de Zufía, segon comte de Bell-lloc Escriví articles i opuscles de caràcter feminista, com Orientaciones femeninas 1944 Llegà terrenys a l’ajuntament de Cornellà per a la construcció d’una residència per a estudiants
Benadressa
Partida
Partida del terme de Castelló de la Plana a la vora esquerra de la rambla de la Viuda.
El 1788 Salvador Català, actiu comerciant i industrial castellonenc, demanà l’establiment formal amb dret jurisdiccional i carta de poblament d’una petita caseria dita modernament del Mercader , bastida el 1791 i actualment enrunada, que incloïa un molí, una fàbrica de terrissa, diverses cases i una capella
Castelltort
Masia
Antiga fortificació, actualment masia, del municipi de Calonge de Segarra (Anoia).
Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l’hospital de Cervera dit Hospital de Castelltort el seu sepulcre, a l’església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi de Déu i dels seus collaboradors
Folquet de Marsella
Literatura
Trobador provençal.
Documentat des del 1178 i fill d’un mercader genovès, Folc, literàriament conegut com a Folquet , és un típic representant de la rica burgesia marsellesa que conreà les lletres La seva obra poètica dinou composicions evidencia una notable formació llatina, palesada en influències d’Ovidi i de Sèneca, sobretot, i un cert coneixement de l’escolàstica exposa els conceptes més típics de la fin'amor , o amor cortès, en argumentacions lògiques, amb sillogismes i paradoxes, en forma elegant, d’una gran riquesa estròfica, però en una actitud més sàvia que no pas sentida Era un …
Francí Guerau
Literatura catalana
Poeta.
S’en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany morta el 1454 És influït per Ausiàs Marc Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau
,
Partido Revolucionario de los Trabajadores
Partit polític
Partit fundat al desembre de 1994 com a resultat de la fusió del Partido Socialista de los Trabajadores (La Verdad Socialista) i del Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario (por la IV Internacional).
Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1995 2642 vots i a les legislatives de 1996 2221 votsEls dirigents són Antònia Mercader, Esther del Alcázar, Margarita Olalla i Doroteo Navarro Des de 1994 edita Opción por el Socialismo i Combate Social Al setembre de 1999 un grup de militants del PRT constituí Lluita Internacionalista
Eulàlia Fàbregas i Jacas
La Dona del Parc, d’Eulàlia Fàbregas i Jacas, al parc Pou d’en Fèlix (Esplugues de Llobregat)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultora.
Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres Publicà poemes en castellà Casada amb l'actor Ramon de Sentmenat i de Mercader , fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat
baronia del Papiol
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial sobre el castell i el terme del Papiol concedida el 1395 a Berenguer de Cortilles, que la transferí el mateix any a Ramon de Papiol (o Despapiol).
El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661
Antoni Figuera i Garcia
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de la seu de Mallorca Fill del mercader Antoni Figuera i Dameto, heretà una fortuna important, que li permeté de subvencionar la sumptuosa capella i el retaule de Sant Antoni de Pàdua 1715-20, l’altar de Sant Martí i les reixes del portal des Mirador 1734 de la seu mallorquina Fou rector de la Universitat Lulliana 1745
el Sec
Derelicte situat prop de l’illot del Sec, al terme municipal de Calvià (Mallorca).
És datat de la meitat del s IV aC i és l’únic d’aquesta cronologia a la Mediterrània occidental Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina