Resultats de la cerca

Format al Conservatori de Leningrad, el 1965 debutà com a director a l’Òpera d’aquesta ciutat i tres anys després guanyà el primer premi del concurs nacional de directors de l’URSS Gràcies a aquest guardó, el 1966 esdevingué director del Teatre Maly de Leningrad, i en 1968-76 fou titular de l’Orquestra Simfònica Del 1977 al 1988 dirigí el Teatre Kirov avui Mariinskij en qualitat de director artístic i director principal, i aquest darrer any succeí a J Mravinskij al capdavant de la prestigiosa Orquestra Filharmònica El 1981 començà a exercir de principal director convidat de la Royal…

Graduat en anglès per la Universitat de Columbia 1960, treballà a l’Actor’s Studio com a tècnic de producció, on estrenà la seva primera obra,  This Side of the Door Posteriorment, amb una producció centrada a Broadway, satiritzà la rigidesa de costums i la intolerància, i es posicionà en contra de la guerra del Vietnam i a favor de la lluita pels drets civils El 1964,  And Things That Go Bump in the Night desencadenà una onada d’indignació per la visió sense eufemismes i l’acceptació de l’homosexualitat Les seves obres següents Next , 1967 Sweet Eros , 1968 Where Has Tommy Flowers Gone ,…

Fill del també compositor Nikolaj Nikolajevic Cerepnin, rebé la seva primera formació musical de mans de la seva mare i l’amplià a la universitat de la seva ciutat natal El 1921 es traslladà amb la seva família a París, on prosseguí els seus estudis de piano amb I Philipp i els de contrapunt amb C Vidal A partir del 1922 inicià una sèrie de gires arreu del món que el portaren fins a l’Orient d’aquesta manera entrà en contacte amb diverses cultures asiàtiques, que el fascinaren granment, fins al punt de deixar una empremta important en les seves obres A més, creà una casa editora a Tòquio per…

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…

Feu la carrera diplomàtica i exercí com a ambaixador rus a Viena del 1792 al 1807 El 1788 es casà amb la comtessa Elisabeth de Thun-Hohenstein i, després de la mort d’aquesta, el 1806 prengué per muller la princesa Lichnowski El seu entusiasme per la música el feu entrar en contacte amb alguns dels músics més eminents de l’època Conegué J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven, amb el qual mantingué una estreta relació entre el 1796 i el 1816 El 1808, creà un quartet de corda mantingut econòmicament per ell mateix i que posà a disposició de Beethoven El 1814 representà Rússia al Congrés de Viena…

Estudià a la seva ciutat natal El 1973 obtingué el Premi Rakhmaninov per a directors d’orquestra Quatre anys més tard abandonà l’URSS i inicià una important activitat a Alemanya i els Estats Units A partir del 1984 fou un assidu convidat del Festival d’Ais de Provença Del 1985 al 1989 fou director titular de l’Orquestra Filharmònica de Buffalo, i posteriorment, de l’Orquestra de París Ha efectuat nombrosos enregistraments i ha estat un dels principals directors convidats del Maggio Musicale Fiorentino

Considerat un dels grans reformadors del ballet acadèmic, el concebé com una composició homogènia que unia música, pintura i arts plàstiques L’any 1909 S de Diaghilev li atorgà el càrrec de mestre de ballet, ballarí noble i coreògraf dels Ballets Russos Quan Diaghilev, però, centrà la seva atenció en Nižinskij el 1911, el destituí d’aquests càrrecs L’any 1918 abandonà Rússia i continuà la seva carrera, primer a diversos països europeus i, més tard, a Nova York, on s’establí L’any 1936, s’incorporà als Ballets Russos de René Blum Destacaren les seves interpretacions de Chopiniana i La mort del…

Les males relacions que mantingué amb el règim soviètic afavoriren el desconeixement que hi ha de la figura d’aquest gran pianista fora del seu país Estudià al conservatori de la seva ciutat natal -llavors anomenada Petrograd-, on fou deixeble de L Nikolajev i on es graduà l’any 1921 Es casà amb la filla d’A Skr’abin, de l’obra del qual fou un dels millors intèrprets El 1928 debutà a Leningrad nom adoptat per Petrograd el 1924, i aviat manifestà la seva oposició a les directives oficials en matèria musical Durant el període d’entreguerres actuà diverses vegades a França Dugué a terme una…

La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les…

Estudià amb Anton Rubinstein i posteriorment amb Franz Liszt, del qual arribà a ser íntim collaborador i secretari La seva fama com a pianista es basà precisament en la manera d’interpretar les obres del seu mestre, i en el fet de propagar-les per l’Amèrica del Nord, on visqué entre el 1891 i el 1895 i des del 1915 fins a la seva mort Dugué a terme una important activitat com a docent i impartí classes a Munic, Manchester, Chicago, Toronto i Nova York Treballà en l’edició de les obres de Chopin i escriví un llibre sobre F Liszt Entre les seves composicions cal destacar l’obertura The Hero of…