Resultats de la cerca
Es mostren 2225 resultats
Capella del Sant Sepulcre (Barcelona)
Art romànic
Aquesta església, documentada des del 1067, es trobava molt a prop de la Seu, i era designada com a capella forana d’ella Cal tenir present que també hi hagué un altar del Sant Sepulcre a l’interior de la catedral, a l’absis central, que apareix esmentat per primer cop l’any 1126 Molts autors han situat aquest temple al cementiri del Paradís Segons la nostra opinió aquesta capella era al cementiri situat davant de les portes de la Seu Això es dedueix d’un document del Libri antiquitatum de l’any 1078, en què Ponç Geribert, canonge del Sant Sepulcre, rep de la canonja dues casetes…
Ravello
Localitat
Localitat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia, situada a la península de Sorrento i en un esplèndid emplaçament (315 m alt.) sobre la badia.
Conserva de l’antiga esplendor s XI-XIII una gran riquesa monumental, com l’església de San Giovanni del Toro amb una trona del s XII i la catedral, romànica magnífics ambó, trona i portes de bronze El Palazzo Rufolo, amb pati d’arcades encreuades, es troba en un parc que inspirà a Wagner el jardí encantat de Klingsor, del Parsifal
Antoni Amat Pons
Ciclisme
Economia
Dirigent esportiu i empresari vinculat al ciclisme.
Exercí com a gerent de la Indústria Velocipedista Espanyola, on assumí tasques d’organització de curses, muntatge de reunions gremials i collaboració amb la Volta a Catalunya i la Festa del Pedal L’any 1912 obrí la botiga Bicicletes Amat a Barcelona, negoci que s’amplià al Papiol i que prosseguiren fills i nets El local de Barcelona tancà les portes el 2008
Inauguració del complex Centre Comercial Cornellà
Obre les seves portes a Cornellà de Llobregat el Centre Comercial Cornellà, el primer equipament comercial de la cadena El Corte Inglés que aplega en un mateix edifici uns grans magatzems i un dels hipermercats de la firma, Hipercor L’edifici, el sisè establiment d’El Corte Inglés a Catalunya, té 50000 m 2 i una plantilla de 950 treballadors
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
Lorenzo Mercadante de Bretaña
Escultura
Escultor d’estil borgonyó, actiu a Sevilla del 1454 al 1467.
Treballà sobretot el fang cuit, però també l’alabastre Les seves obres representen una transició del gòtic al Renaixement estàtua jacent del cardenal Juan de Cervantes, a la capella de sant Ermenegild de la catedral de Sevilla, i la major part de la decoració de les portes d’aquesta catedral, entre les quals es destaquen la del Naixement i la del Baptisme
figures
Esport
En l’esquí, en la prova d’eslàlom, resultat de la col·locació de diverses portes segons un ordre successiu determinat.
cupè
Transports
Carrossa tancada de quatre rodes, un sol seient i dues portes, el cotxer de la qual anava a l’exterior.
Julià el Florentí
Escultura
Escultor, identificable amb Giuliano di Giovanni Poggibonsi, deixeble de Ghiberti, que treballà en les primeres portes del baptisteri de Florència.
És escultor dels relleus d’alabastre amb escenes de l’Antic Testament i del Nou 1417-24 de la capella del Sant Calze de la seu de València Representà una importació primerenca del nou estil renaixentista
monjo
Cristianisme
Antic càrrec eclesiàstic existent a les parròquies, catedrals o col·legiates.
Tenia l’obligació d’obrir i tancar les portes del temple, tocar les campanes, assistir els rectors i celebrar o fer celebrar la missa matinal Eren clergues, no necessàriament preveres, bé que aviat foren sacerdots, perquè el seu càrrec anava unit a beneficis presbiterals Tenia, per a això, rendes i emoluments propis En alguns llocs de la Selva i el Maresme hom en digué diaconil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina