Resultats de la cerca

Estudià a la seva ciutat natal amb Ramón Ayestarán, Martín Sánchez i Atilio Rapat Debutà a tretze anys i el 1957 es presentà a Europa Estrenà a l’Uruguai el Concierto de Aranjuez , de J Rodrigo Interpretà peces del repertori guitarrístic universal, des d’autors anònims renaixentistes fins a H Villa-Lobos El 1967 s’establí a París, on enregistrà diverses obres El 1987 es presentà a Girona, en el marc dels Concerts d’Estiu de l’esmentada ciutat Formà duet amb el seu deixeble Turibio Santos

Professor a la Universitat de Lisboa, es dedicà a les edicions de texts, a la història de la cultura medieval i a la història general de la llengua Edità la Crónica Geral de Espanha de 1344 1951-61 i estudià la llengua dels furs galaicolleonesos de Castelo Rodrigo 1959 En el camp de la dialectologia i de la geografia lingüística cooperà en les enquestes de l’ Atlas lingüístico de la Península Ibérica Publicà diversos treballs sobre àrees lexicals, i s’orientà cap a temes de sociolingüística

Estudià humanitats a la Universitat de València Fou militar i intervingué en la guerra del Francès i en el pronunciament de Riego, a propòsit del qual ssinicià en l’encara poc desenvolupat gènere novellístic amb la crònica novellesca Rafael de Riego, o La España libre 1822 Després publicà les novelles sentimentals La seducción y la virtud, o Rodrigo y Paulina 1822 i La hija de las olas, o La huérfana ilustre 1829 i la històrica Las ruinas de Santa Engracia, o El sitio de Zaragoza 1831

Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència als sordmuts…

Bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims, pel capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo, i enderrocat el 1868 Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer

L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València

El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió

Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites

Es formà com a guitarrista amb Gabriel Estrellas, José Tomás, José Luis Rodrigo i Angelo Gilardino, i com a compositor amb Xavier Carbonell, Carles Guinovart i David Pedrós Té un lloc destacat en l’Associació de Compositors de les Illes Balears i en la Societat de Guitarra de Mallorca L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears estrenà el seu Concert per a guitarra i orquestra i el Concert per a marimba i orquestra Ha escrit una vintena d’obres orquestrals, per a diferents formacions de cambra i per a solistes

Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora