Resultats de la cerca

Fou dues vegades subcampió 2001, 2003 i una campió 2006 del Grand Prix júnior En categoria absoluta, guanyà dos Campionats de Catalunya amateurs 2003, 2006, dos Campionats Interclubs de Catalunya 2004, 2005 i dos Campionats d’Espanya amb la selecció catalana 2005, 2006 Fou membre del Circuit Peugeot Tour i membre de l’equip Albatros de la Federació Catalana de Golf durant tres anys 2007-09 Rebé la medalla de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya dues vegades 2003, 2006 Com a entrenador, exercí durant una temporada al Can Bosch-Sant Feliu 2007-08 i, posteriorment, al…

Fou redactor en cap del setmanari barceloní Clarisme Corrector de català Publicà la novella Intranscendent 1957 i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó 1958

Autodidacte Exposà l’any 1932 a Terrassa i exercí com a crític d’art a El Dia d’aquella ciutat L’any 1934 exposà a Barcelona El 1945 foren publicats els primers llibres amb gravats seus Les coses benignes , de Ruyra, Arcàdia sense mite , de R Benet, i 20 tannkas , de Carles Riba Perfeccionà els coneixements de gravat i illustrà Tristeta , d’Emili Vilanova 1947 Dos anys després, ajudat per Víctor M d’Imbert, llançà la Collecció de Gravats Contemporanis de La Rosa Vera en tirada de cinquanta exemplars, amb els quals contribuí a estendre aquesta tècnica entre molts artistes catalans També ha fet…

El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa Durant la Guerra Civil del 1936-39 gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants jutjats per llur…

Residí des d’infant a Buenos Aires, on estudià dibuix Installat definitivament a Barcelona 1927, collaborà en l’aixecament del pla oficial de la ciutat i hi ha intervingut en diverses planificacions urbanístiques Fou professor de topografia a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i conreà la pintura El seu germà Francesc Ramoneda i Puiggròs Barcelona 1905 — 1977, pintor, format també a Buenos Aires, presentà obres a Barcelona, a Madrid, a Tucumán, a Buenos Aires, etc Fou professor de dibuix i pintura de la Universitat de Tucumán 1946-49 i retratà per encàrrec oficial Juan Perón i Eva Duarte

Estudià belles arts i disseny a Barcelona Renovà el panorama de la decoració d’interiors a Catalunya i a l’Estat espanyol, on, entre altres innovacions, introduí els treballs en fusta blanca i fou capdavanter en la creació d’un hàbitat infantil La seva tasca abastava també l’habitatge particular i els interiors de botigues, oficines, escoles, etc Collaborà amb arquitectes, ceramistes Jordi Aguadé i joiers grup Cantonada, Ars Sacra, etc i en diverses experiències Fou membre del FAD

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El vicari d’Olot ,…

Paleta d’ofici, milità de jove en el moviment calalanista i s’afilià a Estat Català Exiliat el 1922 a França, en una incursió assaltà la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d’Ordal i restà implicat en els fets de Prats de Molló Se n'anà a Bèlgica i a Mèxic i participà en les guerrilles de Guatemala Tornà a Catalunya 1932 i fou fundador del Partit Català Proletari i després ingressà al Bloc Obrer i Camperol Fou elegit membre del comitè executiu —càrrec que conservà posteriorment dins el POUM— i destacà com a principal animador del setmanari L’Hora Pel juliol del 1936 representà el POUM…

Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha especialitzat en el període de la dictadura franquista i la transició política posterior Conjuntament amb Carme Molinero i Ruiz ha publicat els llibres L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 1981, "Patria, Justicia y Pan” Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 1985, Els industrials catalans durant el franquisme 1991, El règim franquista Feixisme, modernització i consens 1992, Productores disciplinados y minorías subversivas Clase obrera y conflictividad laboral en la España…

Diplomat per IESE, el 1949  fundà amb Josep Maria Tarragó i Fabo l’empresa Pujol i Tarragó, S L, embrió de  Ficosa Internacional , multinacional del sector de components per a l’automòbil, una de les empreses de capital català amb més presència a Europa, els EUA i Àsia, que a mitjan anys 2000 disposava de més de 700 patents actives, i de la qual és president El desembre del 1995 fou elegit president de SERNAUTO Associació espanyola de fabricants d’equips i components d’automoció President de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya UIC, ha…