Resultats de la cerca

Mestre jubilat de secundària, debutà l’any 2004 amb Postals de Calders , al qual han seguit Camins d’hivern 2008 i Sis dies d’agost 2009, premis Narcís de Seguer de poesia de Vallgorguina i Jordi Pàmies, D’aquí estant no es veu la mar 2010, premi Goleta i Bergantí del Masnou,  Bages i Parlo d’Aloma 2010, premi Marià Manent És autor de diversos poemaris no publicats, però reconeguts en premis literaris com  Vora l’aigua premi Terra de Fang Deltebre 2007,  Miniatures premi Ciutat de…

Forma part dels seus objectius, cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis Les seves àrees de treball són renovació i manteniment del portal wwwespaisescritscat , construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català, difusió transversal del projecte Espais Escrits educació, turisme, cultura, espais naturals, mitjans de comunicació, etc i captació de nous associats arreu dels Països Catalans Actualment està formada per més de 50 associats d’arreu dels Països Catalans Caterina Albert i Paradís -  Víctor Català…

Vida i obra Prevere 1596, vicari deSantPoldeMar i capellà a Blanes El 1602 viatjà a Palestina per visitar els llocs sants En tornar publicà La devota peregrinació de la Terra Santa i ciutat de Jerusalem Barcelona 1604, Girona 1619, Perpinyà 1627, que inclou també la descripció d’un viatge a Egipte i un llibre d’oracions Tot i que incorporà materials de llibres similars d’autors forasters, la prosa de Mates és minuciosa i reeixida en les descripcions d‘ambients i situacions…

Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la collectiva del 1908 a la Sala Parés Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, en la Sisena Exposició Internacional 1911 i en les municipals del 1922 i el 1923 El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928 Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930 i del Saló de Primavera del 1934 Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys…

En el vessant d’arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria premi Europeu d’Estructures Metàlliques i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Així mateix, pertangué a l’equip guanyador del concurs per a l…

Estudià comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i es graduà amb un màster en creació documental a la Universitat Pompeu Fabra, especialitat que imparteix a la mateixa universitat, així com al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya CECC i a la Universitat de Girona Exerceix també com a articulista cinematogràfic La major part de la seva producció cinematogràfica, tant en el vessant de la direcció com en els guions, és compartida amb Isa Campo Autor de diversos llargmetratges molt sovint…

Antiga parròquia rural situada al vessant meridional del Montnegre Fou centre d’un municipi independent que al segle passat es va unir a Tordera El terme unit a aquesta església consta en un establiment de terres fet en 1080-81 pel prior Bernat, deSantPoldeMar, que es trobaven in apendicio Sanctae Eulaie de Orto Saviniano El 1111 el bisbe de Girona, Bernat Humbert, fill dels senyors de les Agudes-Montpalau, consta que tenia un mas a Calella cum alodio Orto Saviniani Més…

La línia del ferrocarril de Barcelona a Mataró i el sector fabril parallel a la mar aïlla el sector residencial de la platja de Marbella, utilitzada com a abocador fins els anys noranta, que hom la recuperà com a espai de lleure l’activitat pesquera ha estat pràcticament abandonada Antic sector de maresmes, s’hi practicà el conreu, i durant el segle XVIII s’hi installaren les primeres fàbriques tèxtils i cases per als obrers activitat que s’intensificà tot al llarg del segle XIX, i que donà lloc a alguns dels conjunts industrials més importants de Catalunya de l'època, entre els quals Can…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte …

Situació S’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera Lloc de pas, des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa, és una comarca molt coneguda i molt poblada Morfològicament pot dividir-se en dues parts el vessant oriental de la serralada i la plana que s’estén al seu peu, davant la mar A la zona muntanyosa els materials són majoritàriament granítics, solcats per petits o grans dics de roques més dures, però en general és un granit fàcilment atacable per l’acció química de l’aigua i la temperatura al sector occidental de Montgat a Sant…