Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit…

Dirigí la revista The Economist 1868 i la publicació de la Royal Statiscal Society 1816-91, de la qual fou president Estudis empírics el portaren a enunciar l' efecte Giffen , segons el qual el consum de certs béns de primera necessitat creix en augmentar el nivell general dels preus

Graduat per la Universitat de Grenoble 1967, es doctorà el 1973 per la Universitat de París IV Université Pierre et Marie Curie, actualment la Sorbona Després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Califòrnia Berkeley, s’incorporà a l’École Polytechnique de París fins el 1977, que passà al Laboratori d’Energies Làser de la Universitat de Rochester Nova York El 1985, amb Donna Strickland , a qui dirigia la tesi doctoral, aconseguí generar impulsos làser  de màxima intensitat i durada ultracurta, amb la qual cosa s’evitava la destrucció dels aparells que la produïen La…

Estudià llatí, matemàtiques i geografia a la Universitat de Cork 1957, i obtingué un màster per la Universitat Nacional d’Irlanda el 1959, any que professà com a monja dominica fins el 1975 Doctorada per la Universitat de Washington 1965, feu recerca postdoctoral a la Universitat de Lovaina i exercí la docència a les universitats de Seattle 1966-68, Glasgow 1968-70 i Clark, de Massachusetts 1970-81 Després d’uns anys al Consell Suec d’Humanitats i Ciències socials de Lund 1982-89 i a la Universitat d’Ottawa 1989-91, acabà la carrera acadèmica a l’University College de Dublín, on es jubilà el…

Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li valgué la Palma…

Es dedicà sobretot a l’estudi i a l’aplicació del radar, tant en radiolocalització com en meteorologia el 1919 patentà el primer instrument per a l’estudi de l’atmosfera, i el 1935 aconseguí de fer funcionar el primer radar pràctic Fou membre de la Royal Society des del 1941

Educat a Cambridge, fou ajudant de William Bragg a la Royal Institution Fou elegit fellow de la Royal Society i director del Textile Physics Research Laboratory el 1940 Mitjançant raigs X aprofundí l’estudi de les estructures de les proteïnes i dels alts polímers, en particular de les fibres tèxtils

Estudià les propietats mecàniques del ferro i, especialment, la resistència de cilindres i esferes buits Fou un capdavanter en la utilització del ferro per a la construcció de naus i ponts Collaborador de Stevenson i membre de la Royal Society 1850, escriví nombroses obres sobre les aplicacions del ferro a l’enginyeria

Féu recerques geològiques, ultra a les illes Britàniques, a la regió volcànica de l’Alvèrnia, regió alpina, vall del Rin i Rússia President de la Geological Society i director del servei geològic de la Gran Bretanya, escriví The Silurian System 1839 i The Geology of Russia in Europe and the Ural Mountains 1845

S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls