Resultats de la cerca

Sembla que era filla del comte Fernando Núñez de Lara, senyor de Lara i Castrogeriz i alferes major de Castella, i de la seva muller, Major Fou la segona muller del comte Ponç IV d’Empúries Seria doncs neboda de Sança Núñez de Lara

Filla d' Antoni Rovira i Virgili , en 1936-39 cursà estudis a l' Escola de Bibliotecàries , que hagué d’interrompre en exiliar-se la seva família a França Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i durant algun temps fou cap de la xarxa de biblioteques de Barcelona Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán 1972, amb C Ribé, de la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil 1973, no publicada i de l' Organització d’una biblioteca escolar 1981, amb C Carreras i C Martínez…

Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927

El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana  i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca  i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad  1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca  Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció regular denominada…

Diplomada en disseny gràfic 1975 i llicenciada en ciències de l’educació 1986, es doctorà en aquesta especialitat el 2001 amb la tesi Els suports narratius dins la literatura infantil Anteriorment, publicà en el camp de la pedagogia Primeres literatures 1998 Professora titular i secretària del departament d’educació visual i plàstica de formació del professorat a la Universitat de Barcelona i professora de disseny a l’escola Elisava, ha format part del jurat de diversos premis de literatura infantil i juvenil Ciutat d’Olot 1988-89, Edebé 1994, 1995, 1996, l’Aurora Díaz-Plaja de l’AELC 2001-…

El seu primer poemari fou Flexo 1988, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987, al qual han seguit Les hores 1988, premi Vicent Andrés Estellés, Arena 1992, Curriculum Vitae 1996,  El temps en ordre 2002, finalista del Carles Riba 2000 i premi Crítica Serra d’Or 2003,  Rebellió de la sal  2008, premis de la Crítica Catalana de poesia 2009 i de la Crítica dels Escriptors Valencians ex aequo de poesia 2009,  Herències 2011, premi Manel Garcia Grau 2011, amb Àngels Gregori,  València Nord 2014,  Vertical 2019, premi Ausiàs March 2018 i  Tot passa baix 2022, premi Lletra d’Or 2023 La seva obra ha estat…

Des de jove collaborà en les publicacions La Veu d’Anoia , Vida i Diari d’Igualada És autora de Veler de somnis 1952, Poemes d’avui i de sempre 1986 i ha aparegut en diverses antologies poètiques com Antologia de poesia igualadina Antoni Pous i Argila, 1963 i  Les cinc branques Rosa Matheu et al , 1975 El 1947 obtingué un accèssit a la Flor Natural de Sant Just Desvern i guanyà el premi Poesia Femenina als Jocs Florals del centre parroquial de Santa Madrona

Llicenciada en filologia hispànica, treballa en l’ensenyament secundari És autora de la narració juvenil Vora el fiord 2004 i ha tingut cura de l’edició de la collecció de textos populars Contalles Així parlem a les comarques de la Franja 1985

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Filla del poeta Joan Llacuna i Carbonell , inicià estudis musicals a quatre anys amb Joana Martí, i els amplià a Barcelona amb Joan Gibert Camins Debutà a l’edat de dotze anys en un concert a l’Institut Francès, on interpretà la Tocattina de Joan Comellas invitada pel Cercle Manuel de Falla Actuà al Palau de la Música el 1950 amb gran èxit En aquesta època Alfred Cortot la convidà a estudiar amb ell a París Posteriorment treballà a Suïssa amb Béla Siki i més tard a Londres amb Maria Curcio L’any 1958 s’installà a França, on ha endegat una important tasca concertística i d’enregistraments…