Resultats de la cerca

Es casà a 12 anys amb Lorenzo dei Ponziani, del qual tingué tres fills Gràcies als béns del marit, es pogué donar a una gran activitat caritativa Per ajudar els hospitals fundà 1425 la congregació de les Oblates Olivetanes de Santa Maria Nuova, dites, més tard, de Tor de'Specchi Vídua, es féu religiosa i esdevingué superiora general de la congregació Fou canonitzada el 1608 La seva festa se celebra el 9 de març

És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al s XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall…

Els vacuòmetres poden ésser de mesura directa i de mesura indirecta Entre els primers hi ha els de deformació de sòlid com ara el de Burdon i el de membrana i els hidroestàtics el de columna de líquid i el de tor pendular Entre els segons hi ha el de McLeod, el tèrmic, el mesurador d’ionització, el molecular i l’acústic, amb els quals hom mesura una determinada propietat física que és funció de la pressió

Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs

Fou professor de l’escola de química de la Junta de Comerç de Barcelona El 1843 fou un dels promotors i el director de la revista Lo Verdader Català i n'escriví la important Introducció Especialitzat en el ram tèxtil, publicà obres de text i un Tratado práctico del blanqueo y tintura de la lana, seda y algodón 1847, en collaboració amb Jaume Arbós i Tor Fou catedràtic de l’institut de Barcelona i més tard secretari de l’Escola Industrial

Pivot, el 1997 fitxà pel TDK Manresa després d’haver passat per l’NBA i per l’EFES Pilsen turc En la seva única temporada a l’equip, participà del major èxit de la història del club en assolir la Lliga ACB 1998 Fitxà pel FC Barcelona 1998-2000, amb el qual repetí títol de campió de l’ACB 1999 i guanyà la Copa Korac 1999 Passà per diversos equips de l’ACB fins, l’any 2003, que tor-nà a Catalunya per jugar al Lleida fins a meitat de la temporada 2004-05

Príncep hereu d’Escòcia 1516-36 Únic fill i successor del príncep Alexandre d’Escòcia, duc d’Albany, i de la seva segona muller, Anna de la Tor d’Alvèrnia Fou nomenat regent del seu nebot valencià el rei Jaume V 1515 i lluità contra la influència de la mare d’aquest, Margarida d’Anglaterra, i del seu segon marit, Archibald Douglas, comte d’Angus Fou declarat hereu del tron i el 1517 signà el tractat de Rouen, d’aliança amb França El 1522 hagué de declarar la guerra a Anglaterra, que li fou contrària, i hagué de resignar la regència el 1524

D’aquest castell, avui desaparegut, se’n té referència des de l’any 1262 Hom desconeix si es trobava a l’indret de l’actual vilatge de Ginclar, a la riba esquerra del riu Bolzana, o bé en un altre paratge, encimbellat al límit dels actuals municipis de Salvesinas i Ginclar, conegut amb el nom del Solan de la Tor, que indica bé l’existència d’una fortificació en aquest punt La senyoria de Ginclar va pertànyer a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins l’any 1263, en què passà al rei de França, que la cedí en feu a l’esmentat monestir

Mapa de les esglésies de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó Ancinhan Sant Nazari e Sant Cels d’Ancinhan Atsat Sant Sadurnin d’Atsat Sant Julian e Santa Basilissa de lo castèl d’Atsat Sant Jordi d’Atsat Belestar Sant Bertomiu de Belestar abans Santa Magdalena Sant Bertomiu de Jonquerolas Sant Miquèl del castell de Caladroer Camporsin Sant Estève de Camporsin Sant Just de Palmas Caramanh Sant Estève de Caramanh Cassanhas Santa Maria de Cassanhas Sant Estève de Casas Sant Cebrian de Cuixós Caudièrs de Fenolhet Capella del Fòrt Nostra Dóna de la Val Sant Jacme de Castelfisèl Centernac Sant…

S'inicia amb la serra de Cadí, el Moixeró, la Tossa, el Puigllançada i el pla d’Anyella i continua, després de la collada, per la creu de Maians, el pla de les Salines, la serra de Gorrablanc, els massissos del Puigmal, de Bastiments, de Costabona i del Canigó és el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya a través de la vall d’Alp amb la Catalunya central a través de la vall de Toses i és aprofitat per la carretera que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà i, travessant la serralada sota la collada a través del llarg túnel de Toses , pel ferrocarril de Barcelona a…