Resultats de la cerca

Debutà l’any 1971 en la primera edició de la Fórmula 1430, on guanyà la primera cursa i s’adjudicà el primer títol d’aquesta nova categoria L’any següent, com a membre de l’Escuderia Montjuïc, feu curses internacionals en la categoria Sport 2 litres amb un Chevron B21 amb el qual assolí el quart lloc als 400 km de Barcelona i acabà subcampió d’Espanya de la categoria Abandonà la pràctica esportiva en acabar aquesta temporada

Desenvolupà la seva carrera al Centre Esportiu Europa, excepte en la campanya 1924-25, en què milità en el Reial Club Deportiu Espanyol Actuava de mig centre i fou capità de l’Europa en la seva època daurada, als anys vint Guanyà el Campionat de Catalunya 1923 i fou finalista de Copa 1923 Es retirà en acabar la temporada 1927-28 Jugà en nombroses ocasions amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926

El català Àlex Crivillé es proclama campió del món de motociclisme en la categoria de 500 cc en el penúltim Gran Premi de la temporada, al circuit Nelson Piquet de Rio de Janeiro Crivillé queda segon en la prova, mentre que el seu màxim rival, el japonès Tadayuki Okada, no pot acabar la cursa per una caiguda És el segon títol mundial de Crivillé, que ja havia guanyat el Campionat del Món de 125 cc l’any 1989

Obtingué el primer premi de flauta en acabar els seus estudis a Marsella i al Conservatori de Música de París Inicià la seva carrera com a solista l’any 1945 A París, conjuntament amb el Quintet de Vent, formà el Conjunt Barroc de París Aconseguí en diverses ocasions el Gran prix du Disque 1954, 1956, 1959-61, 1963, 1964 i 1978, a més d’altres premis Actuà també en conjunts de jazz i escriví La flûte 1978

Patge del príncep Francesc II Rákóczi, emigrà el 1711 en acabar la guerra d’alliberament dirigida per aquest contra els Habsburg Acompanyant el príncep exiliat, visqué i morí lluny de la pàtria Seguint models de la literatura francesa contemporània, entre el 1717 i el 1758 escriví més de dues-centes cartes fictícies Törökországi levelek, 'Cartes de Turquia’, 1794, de temàtica variada i de to jovial Aquestes cartes són les primeres manifestacions del gènere epistolar dins les lletres hongareses

De primer es dedicà a la pintura —fou un dels habitants del Bateau-Lavoir— i a les narracions humorístiques En acabar la Primera Guerra Mundial s’especialitzà en la novella d’aventures Le chant de l’équipage 1918, Le quai des brumes 1927 Algunes de les seves obres han esdevingut temes de films, com La Bandera 1931, que situa al Barri Xinès de Barcelona, popularitzat per l’autor en altres llibres També és autor de moltes poesies

El 1935, davant l’ascens del nazisme, s’exilià als Estat Units, on participà, com a fotògraf, en el naixement de la revista Life , empresa amb la qual continuà lligat la resta de la seva vida En acabar la guerra, una fotografia seva, The Kiss , la imatge d’un mariner besant una infermera a Times Square, donà la volta al món La majoria dels seus treballs consisteixen en fotografies de polítics, artistes famosos i actes socials

Afiliat al partit conservador, fou ministre d’instrucció pública octubre del 1913 i el 1919 fou ministre de la governació En el govern Sánchez Guerra ocupà el ministeri de finances i d’estat S'oposà a la dictadura del general Primo de Rivera i en acabar aquesta se separà del seu partit Durant la Segona República defensà el general Sanjurjo 1932 El 1935 protestà per les tortures als empresonats de la revolució d’octubre de 1934

Durant la guerra de la Quàdruple Aliança contra Felip V 1718-20 lluità a Catalunya amb el desig de contribuir a restaurar les constitucions catalanes i el govern del rei arxiduc Carles III Fou lloctinent de Francesc Bernic quan aquest caigué presoner assolí de fugir amb una part de les seves forces Atacà Piera i Vallbona i ajudà Pere Joan Barceló a esquivar una emboscada filipista a Pontons En acabar la guerra les seves forces foren dissoltes

Estudià musicologia a la Universitat de Viena, on es graduà el 1938, i piano i direcció d’orquestra a la Staatsakademie de la mateixa ciutat En acabar els estudis dirigí l’Òpera de Graz 1938-45 i l’orquestra del Mozarteum de Salzburg 1945-51 Exercí també de director general de música a Münster 1951-61 i a Innsbruck 1960-66 Del 1965 al 1970 fou president del Mozarteum de Salzburg Actuà com a director convidat al capdavant de les principals orquestres del món