Resultats de la cerca

Aquesta facultat és anomenada també autodeterminació , i constitueix l’aspecte intern de la independència política en el pla de les relacions internacionals és reconeguda a través del principi de no-intervenció en els afers interns d’un país

El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró…

El 1918 participà en les manifestacions contra el govern i fou empresonat Dos anys després 1920 anà a París a estudiar, i hi creà el primer cos juvenil del partit comunista xinès Visità Anglaterra i Alemanya El 1924 fou nomenat director d’entrenament polític a l’acadèmia militar de Whampoa Com a membre del Guomindang, fou designat 1926 cap del primer exèrcit de Chiang Kai-shek Organitzà i dirigí la insurrecció de Xangai condemnat a mort, se n'escapà, i treballà en la clandestinitat El 1931 fou nomenat ajudant de Chuteh, i contribuí a la reconciliació de Mao amb els caps del partit comunista…

Durant la dècada de 1970 fou membre de grups d’extrema esquerra i participà en accions contra el sistema establert El 1980 s’uní al partit ecologista Die Grünen, pel qual fou elegit diputat al Bundestag 1980-83 En 1985-87 fou ministre de medi ambient del land de Hesse, càrrec que el convertí en el primer polític ecologista en un govern regional europeu en coalició amb el SPD El 1990 encapçalà la iniciativa reformista del partit, que l’enfrontà al sector radical, bé que els excellents resultats electorals del 1994 el confirmaren en el liderat Principal impulsor de la coalició de govern…

Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a…

Afiliat al partit socialdemòcrata 1898, més tard passà als bolxevics 1903 Representant del primer govern soviètic a la Gran Bretanya 1917 Comissari d’afers estrangers 1930-39, aconseguí el reconeixement de l’URSS a la Societat de Nacions 1935

Ambaixador als EUA 1945-46, sotssecretari i ministre d’afers estrangers 1948-57, fou cap del partit liberal 1958-63 i primer ministre 1963-67, quan aquest guanyà les eleccions El 1957 obtingué el premi Nobel de la pau

Ambaixador a Anglaterra 1932, durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 representà l’URSS al Comitè de No-Intervenció Fou viceministre d’afers estrangers 1949 Membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS, escriví nombrosos treballs d’història moderna

Nicolau II el nomenà primer ministre d’afers estrangers 1916 El seu origen alemany i les seves relacions amb la tsarina el feren impopular, i hom li atribuí tots els fracassos russos als distints fronts bèllics Morí a la presó

Advocat i periodista, ocupà el ministeri d’afers estrangers 1902 Formulà la doctrina Drago, llei que impedeix que els deutes dels estats americans siguin cobrats per la força Representà l’Argentina a la conferència de pau de la Haia 1907