Resultats de la cerca
Es mostren 650 resultats
capità | capitana
Història
Transports
Militar
A l’edat mitjana, cap militar d’una galera (capità galera) o d’una nau (capità de nau) armada, al qual eren sotmeses les tropes embarcades, mentre que el còmit era el responsable nàutic i el cap de la marineria, sotmès a ell, però, en les batalles.
El capità era a les ordres de l’almirall, del capità general o del vicealmirall i els substituïa en llur jurisdicció en cas d’absència
Centre Català
Partit polític
Primera entitat política del catalanisme.
La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…
qapudan paixà
Història
Títol donat a l’almirall en cap otomà.
El primer que l’emprà fou Barba-rossa Membre del Consell divan imperial, el càrrec perdurà fins a la primera meitat del s XIX, que fou substituït pel de ministre de marina baḥriyye nāẓirī
Fabian Gottlieb von Bellingshausen
Geografia
Història
Militar
Almirall i explorador germanobàltic al servei de Rússia.
Després d’haver pres part en el viatge d’Adam Johann von Krusenstern 1803 al voltant del món, circumnavegà l’Antàrtida 1819-21, on fou el primer a descobrir terres al sud del cercle polar illa de Pere I i Terra d’Alexandre I, a la mar que duu el seu nom
Francisco d’Almeida
Història
Militar
Almirall i primer virrei de les Índies portugueses.
Pertanyia a la família Abrantes De jove lluità al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i participà en la conquesta de Granada 1492 El 1505 succeí Tristan da Cunha com a governador de les Índies Establí la seva capital a Cochin i assumí, sense autorització reial, el títol de virrei El 1509 derrotà la flota egípcia i aràbiga a Diu Susbstituït en el càrrec per Albuquerque, morí a mans dels hotentots en el viatge de retorn a Portugal
‘Alī ibn Maymūn
Història
Militar
Almirall almoràvit mallorquí al servei dels Banū Gāniya.
Capturà l’estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburṭayr, que ell empresonà, s’havia desplaçat a Mallorca per tal d’aconseguir el vassallatge dels successors d’Isḥāq ibn Gāniya
Nicolau Carròs
Història
Fill de l’almirall Francesc Carròs de Cruïlles.
Prengué part en la conquesta de Sardenya amb tres cavalls armats Durant la campanya del Rosselló contra el rei de Mallorca, participà en els setges d’Argelers i de Cotlliure 1344 Pels seus serveis el rei li concedí el mer imperi d’algunes viles sardes de la Barbaja, que Nicolau havia comprat a uns parents seus de la família Subirats 1345 Casat amb una filla de Berenguer de Palau 1321-22, no tingué descendència legítima i féu hereu de les seves possessions sardes el seu nebot Nicolau de Pròixida, fill de la seva germana Estefania Carròs Malalt a Mallorca, obtingué llicència reial per a tornar…
Sebastián de Eslava
Història
Militar
Militar navarrès.
Fou virrei de Nova Granada 1740-48 i defensà Cartagena de Indias 1741 contra l’almirall britànic Vernon Capità general d’Andalusia 1750, fou després secretari de guerra 1754-59
Rebollet
Antic terme de la Safor, que vers el 1400 comprenia el SE de la comarca, amb la vila d’Oliva i les alqueries de la Font d’en Carròs, Potries, Rafelcofer, l’Alcudiola de Rafelcofer, Beniflà i Elca, a les quals s’agregà el nou nucli de l’Alqueria de la Comtessa.
N'era el centre històric el castell de Rebollet dins el terme de la Font d’En Carròs, d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu net l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles mort vers el 1339, que fou succeït pel seu fill Francesc mort el 1343, per la filla d’aquest, Joana morta després del 1350, casada amb Ramon de Boixadors De la filla d’aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut que el 1368 refeu el castell, destruït pels castellans el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina