Resultats de la cerca

Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39

És autor d’una History of the United States 1837-74, en deu volums, i d’altres obres històriques Fou secretari de marina 1845-46 i fundador de l’escola naval d’Annapolis Demòcrata antiesclavista, donà suport a Lincoln durant la guerra de Secessió Fou ambaixador a Londres 1846-49 i a Berlín 1867-74

Baró i, des del 1711, primer comte de Dartmouth Fou secretari d’estat de la reina Anna d’Anglaterra el 1713 intentà, per mitjà de l’ambaixador anglès a Madrid, lord Lexington, que Felip V de Castella prometés de respectar les constitucions de Catalunya En morir la reina 1714, es retirà de la política

Pertanyia a la comunitat jueva de Barcelona Jaume II de Catalunya-Aragó l’envià a Tilimsen com a ambaixador per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya-Aragó, el 1277, i que havia caigut en desús La gestió topà amb la negativa del soldà

Ambaixador a Bèlgica, Portugal, Rússia, Itàlia i el Vaticà Fou gran d’Espanya des del 1910 Publicà la documentada monografia Goya, su tiempo, su vida, sus obras 1887, on ja s’inicià la tasca de catalogació de l’obra del pintor Publicà també unes Adiciones al Diccionario de don J A Ceán Bermúdez 1889

Participà a les juntes de Querétaro i San Miguel i el 1810 s’uní a Hidalgo, de qui fou conseller L’any següent, Hidalgo el nomenà ambaixador als EUA però quan intentava de traslladar-s’hi per demanar ajut, fou fet presoner a Béjar per Zambrano, que el féu afusellar al cap de poc temps

Oncle matern de Napoleó I, fou nomenat arquebisbe de Lió 1802, cardenal 1803 i ambaixador davant la Santa Seu Aconseguí que el papa Pius VII coronés Napoleó emperador Més tard, en desacord amb l’actitud del seu nebot contra el papa presidí un concili nacional 1811, i, caigut en desgràcia, es retirà a Roma 1814

La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú 1464 que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II Dos anys més tard fou enviat com a ambaixador extraordinari a Itàlia

Es traslladà a França, a París, on cursà estudis Més tard, emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia, a Bogotà Hi reprengué els estudis i es graduà en dret i jurisprudència Després de certa experiència en la seva professió, exercí com a advocat a la Cort Suprema de Justícia 1935 Treballà a la Universitat de Colòmbia, on, a partir del 1938, fou professor de dret civil, internacional i privat Fou magistrat de la Cort Suprema de Justícia El 1944 inicià la seva carrera diplomàtica com a ambaixador al Perú 1944 Integrat políticament al país, formà part del govern colombià com a…

Signà el tractat de Veliki-Luki juliol del 1812, en el qual el tsar reconeixia la legitimitat de les corts de Cadis, i el que incorporava Espanya a la Santa Aliança maig del 1816 De Rússia passà com a ambaixador a Constantinoble 1820-23 i a Londres Fou secretari d’estat 1824-25, i ambaixador a Dresden i a Londres L’1 d’octubre de 1832, després dels fets de La Granja , Maria Cristina li encarregà que formés nou govern confirmat en el càrrec a la mort de Ferran VII setembre del 1833, continuà la seva política, anomenada de despotisme illustrat i que consistia a…