Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
Rússia invalida la nacionalització de les obres d’art confiscades als nazis
El Tribunal Constitucional rus anulla la llei de nacionalització dels béns confiscats durant la Segona Guerra Mundial als nazis, que va ser aprovada pel Parlament el 1998 contra el parer del president Borís Ieltsin Amb tot, la sentència considera que Rússia no haurà de tornar les obres a Alemanya perquè es tracta de béns que aquest país posseïa per haver envaït altres estats, com Bèlgica, els Països Baixos o França, als quals la sentència obre al camí a reclamar la devolució de 200000 obres d’art, 500000 llibres i el tresor de Príam
comitè obrer de control
Història
Organisme de control obrer sorgit espontàniament a les empreses de Catalunya els primers dies de la guerra de 1936-39.
Foren acceptats per la Generalitat de Catalunya com a òrgans legals de decisió, i per l’agost del 1936 hom en regulà l’organització i el funcionament Assumia la gestió d’una empresa si el propietari era declarat desaparegut en uns altres casos efectuava només una funció de control de l’antic consell d’administració La seva intervenció havia d’ésser aprovada pel Consell d’Economia de la Generalitat Pel decret de collectivitzacions de 24 d’octubre de 1936, aquests comitès restaren únicament en les empreses no collectivitzades
Comissió Mixta d’Administració i Control de la Propietat Urbana
Organisme definit pel decret de 9 de gener de 1937 ( pla Tarradellas
) i constituït l’1 de febrer del mateix any.
S'encarregà d’estudiar la qüestió de l’estatge a Catalunya i d’administrar els béns immobles urbans Fou formada per nou vocals tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT En ésser aprovada la municipalització de la propietat urbana 11 de juny de 1937, hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins el 1939
Renfe Operadora
Ens públic empresarial de l’administració general de l’Estat espanyol, creat com a operadora de transport de mercaderies i passatgers en règim de competència amb altres operadors.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol, d’acord amb la qual l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF , que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora, que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Ens públic empresarial que pertany a l’administració general de l’Estat espanyol i que s’encarrega de la gestió de les infraestructures ferroviàries.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol D’acord amb aquesta llei, l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF, que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora , que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
teopasquisme
Cristianisme
Doctrina que atribueix al Verb encarnat, com a Déu, la sofrença i la mort.
Afirmació ortodoxa, en el sentit que el Verb és subjecte primer de les accions pròpies de la natura humana assumida hom pot afirmar que “un de la Trinitat ha sofert”, aviat prengué un sentit heterodox indicant la sofrença i mort de la divinitat Apollinar de Laodicea i alguns monofisites, fins al punt que la fórmula “Sant Immortal que fou crucificat per nosaltres” afegida al trisagi fou titllada de patripassiana s VI La fórmula ortodoxa fou aprovada per Joan II 534, per Vigili i Fulgenci de Ruspe, i ratificada pel concili II de Constantinoble553
llei de Jurisdiccions
Història del dret
Llei preparada pel govern de Moret arran de l’assalt al setmanari «Cu-cut!» per grups de militars pel novembre del 1905.
Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana
consell de guerra
Política
Dret militar
Tribunal militar.
En la legislació espanyola vigent, els consells de guerra coneixen totes les causes sotmeses a la jurisdicció militar, excepte les reservades al Consell Suprem de Justícia Militar Poden ésser d’oficials generals , que jutgen oficials, i ordinaris , quan jutgen sotsoficials o soldats sotmesos a la jurisdicció militar El tribunal ordinari és compost d’un president coronel o equivalent, tres vocals capitans i un auditor El consell de guerra és públic, però el president pot acordar de fer-lo a porta tancada La sentència, per a ésser ferma, ha d’ésser aprovada per l’autoritat judicial
Nova Aquitània
Regió administrativa
Regió administrativa de França.
La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània
Llei Orgànica del Dret a l’Educació
Llei d’ensenyament aprovada per les Corts Generals de l’Estat espanyol el 1985.
Aquesta llei substituí la Llei Orgànica de l’Estatut dels Centres Escolars de l’any 1980, coneguda també com la LOECE Entre d’altres aspectes importants, la LODE estableix uns òrgans de govern de l’escola i regula el principi de participació de professors, pares d’alumnes, personal d’administració i de servei, alumnes i altres persones i ens implicats en la tasca educativa, en la gestió dels centres docents
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina