Resultats de la cerca
Es mostren 5392 resultats
qüestió de competència
Dret processal
Controvèrsia entre dos jutges o tribunals, promoguda per determinar quin d’ells dos és més competent per a conèixer d’un plet.
Suspèn el procediment principal i pot ésser formulat davant el jutge que hom considera competent per inhibitòria o davant aquell que hom creu que no ho és ¦ per declinatòria
Pere Forgas i Puig
Història
Polític.
Industrial taper, fou diputat a corts per la Bisbal Participà activament en la revolució de setembre del 1868, i aquell mateix any 1868 fou nomenat governador civil de Girona
trasplantar-se
Establir-se una persona en un lloc, en un país, diferent d’aquell en què ha nascut o en què residia.
dijous de les Comares
Folklore
Segon dijous abans de carnestoltes, en què la qui havia estat comare o padrina aquell any feia un obsequi al compare.
al·lòcton | al·lòctona
Geologia
Dit de la unitat geològica que, transportada per mitjans mecànics, es troba en lloc diferent d’aquell on s’ha format.
postulant
Dret canònic
Aquell qui, aspirant a entrar a la vida religiosa, es troba en el període de prova, abans d’entrar al noviciat.
triteisme
Cristianisme
Comprensió errònia que del dogma trinitari pot sovint fer-se espontàniament el creient, com si aquell es referís a tres déus.
pau de Viena
Història
Tractat signat a Viena el 14 d’octubre de 1809, que posà fi a la campanya de Napoleó d’aquell any.
França hi obtingué d’Àustria les Províncies Illíries —aquestes perderen la sortida a la mar—, i s’avingué a servar el blocatge continental i a limitar l’exèrcit el gran ducat de Varsòvia rebé Cracòvia i Lublín Rússia obtingué Tarnopol, i Baviera assolí Salzburg
comandant | comandanta
Aquell qui comanda, especialment en l’exèrcit i en la marina independentment de l’entitat de les tropes i del grau.
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà…