Resultats de la cerca
Es mostren 1514 resultats
Samuel Webbe
Música
Organista, cantant i compositor anglès.
Rebé formació musical de l’organista de la capella de l’ambaixada bavaresa a Londres, mentre iniciava la seva activitat com a copista El 1775 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixador de Sardenya i començà a compondre gran quantitat de música en llatí per als oficis de les capelles catòliques de Londres Cal destacar la compilació A Collection of Masses with Accompaniment for the Organ 1792, amb obres per a diferents plantilles solistes i acompanyament d’orgue, a més d’un nombrós catàleg de misses soltes També es distingí com a compositor de catches i glees , fins al punt que les…
Vicent Nadal i Sanxo
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Prengué l’hàbit dominicà el 1604 i fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València S’interessà, igualment, per les llengües llatina, grega, hebrea i àrab, i també per la teologia Escriví diversos volums en llatí sobre la història de l’orde de Sant Domènec i un tractat sobre geografia Tratado de geographía , conservat actualment a la Biblioteca Universitària de València, núm 1523 del catàleg de Gutiérrez del Caño, que també restà manuscrit Tampoc no arribaren a les premses dos treballs seus en castellà Historia del Real Convento de Predicadores de la ciudad de…
Societat de Quartets de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana.
Es constituí l’any 1870 per iniciativa d’un grup de músics per tal d’introduir la música de cambra a Barcelona Integrada per Josep Güell, Josep Quintana, Joan Baucis, Josep Ribera i Miró, Josep Fornelio, Daunis, Ayné, Cots, Puig, Claudi Martínez i Imbert i Cosme Ribera i Miró, la formació inicià l’activitat el 1870, assajant i fent concerts en cases privades Finalment arribaren a un acord amb l’Ateneu Català poc després Ateneu Barcelonès i es presentaren públicament al saló d’aquesta entitat el 27 de febrer de 1872 A partir de llavors desplegaren una intensa activitat…
bitlles celtes
Bitlles
Joc de bitlles tradicional que consisteix a tombar el màxim nombre de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.
Sota aquesta denominació, a causa d’un procés d’esportivització del joc, s’apleguen diverses modalitats de pasabolo tradicionals del nord de la Península Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc i algunes zones de Castella i Lleó, algunes de les quals arribaren a Catalunya amb la immigració dels anys seixanta La Federació Catalana de Bitlles i Bowling incorporà aquesta pràctica el 2004 Un any després es fundaren el Club de Bolo Celta Irmardiñas i el Club de Bolo Celta Vianes, que competiren en l’àmbit estatal fins el 2007 Les dimensions i les característiques de la pista de joc…
Jacob Stainer
Música
Constructor austríac d’instruments de corda.
Contemporani de N Amati, Stainer fou, sens dubte, el millor lutier alemany del Barroc Tot i que els seus instruments s’assemblen als de l’autor cremonès, les diferències són tan remarcables que es fa impossible afirmar que Amati fos el seu mestre Els seus violins són una mica més estrets i més curts que els italians, amb la tapa més bombada que el fons, i molts tenen una testa de lleó esculpida al cap Ocupà el lloc de lutier de la cort veneciana, càrrec que li permeté de vendre violins a la noblesa europea, i els seus intruments arribaren fins i tot a la capella reial de Madrid…
Antoni Rossell
Cristianisme
Abat de Poblet durant tres quadriennis (1660-64; 1668-72; 1677-80).
Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la…
Jordi Garcia Rosselló
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Jugà en la posició de defensa i es formà al Reus Deportiu, club en el qual transcorregué la major part de la seva carrera esportiva Després de trenta-dues temporades consecutives, marxà al CE Vendrell, on estigué una temporada, i més tard fitxà pel CP Vilafranca, on durant la temporada 2011-12 fou entrenador i jugador abans de passar a ser-ne només tècnic Pel que fa a títols, tots els seus èxits arribaren amb el Reus Deportiu, amb el qual guanyà una Copa d’Europa 2009, una Copa Intercontinental 2010, un Mundial de clubs 2008, una Supercopa d’Europa 2009, dues Copes de la CERS…
samnita
Història
Individu d’un antic poble itàlic que habità el Samni i les regions adjacents.
Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins sabí, arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència de l’Apúlia i de la Campània Conqueridors de Càpua ~421 o 438 aC, posteriorment feren aliança amb els romans, després d’haver lluitat contra ells potser en tres ocasions guerres samnites A partir del 355 aC la…
escita
Etnologia
Història
Individu d’un antic poble nòmada de les estepes de l’Àsia central i del SE d’Europa durant el primer mil·lenni aC.
Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor , a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels…
guerres russoturques
Història
Conflictes armats que tingueren lloc al llarg dels segles XVII-XIX i reflectiren la decadència de l’imperi Otomà i una extensió progressiva de les fronteres russes.
La més important fou la que començà l’any 1877, en trencar els turcs l’armistici imposat pel tsar Alexandre II al terme de la guerra serboturca del 1876 Mentre els exèrcits russos a les ordres de Loris Melikov emprenien la conquesta d’Armènia i amenaçaven Erzurum, un gran exèrcit aliat format per 250000 soldats russos i 60000 romanesos, tots ells a les ordres del gran duc Nicolau, travessà el Prut i més tard el Danubi i envoltà les forces turques a les ordres d’Abdülkerim Detinguts en llur avanç per la resistència dels turcs a Pleven, els russos, comandats per Gurko, derrotaren els turcs,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina