Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Patrick Maynard Stuart Blackett
Física
Físic anglès.
Estudià a l’Acadèmia Naval i prengué part a la Primera Guerra Mundial Posteriorment estudià física a Cambridge Treballant al Cavendish Laboratory, aconseguí, per primera vegada 1925, de fotografiar transmutacions nuclears produïdes per bombardeig de nuclis amb partícules α El 1932, independentment de CDAnderson, detectà el positró, predit teòricament per PAMDirac uns quants anys abans Fou un dels primers a estudiar la radiació còsmica S'ocupà activament de les conseqüències polítiques de l’ús militar de l’energia atòmica The Military and Political consequences of Atomic Energy…
Robert Andrews Millikan
Física
Físic nord-americà.
El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori…
nanotecnologia
Construcció i obres públiques
Química
Creació i ús de materials i processos a escala nanomètrica amb precisió atòmica.
La construcció d’estructures orgàniques o inorgàniques a nanoescala i l’exploració de les seves aplicacions pràctiques ocupen un lloc important en la recerca actual La investigació es dirigeix a determinar les propietats dels materials en l’escala nanomètrica i a crear nanomaterials amb propietats especials Les estructures més útils i conegudes són els nanotubs de carboni, que poden tenir caràcter metàllic o semiconductor quan en varia el diàmetre i l’ordenació dels anells de grafit de les parets, la qual cosa por ésser útil en la fabricació de dispositius nanoelèctrics
Enrique Fernández Sánchez
Física
Físic.
Catedràtic de física atòmica molecular i nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona Des del 1992 és director de l’Institut de Física d’Altes Energies El 1994 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions a la física de collisió electró-positró i per la seva tasca de desenvolupament de la física experimental d’altes energies a Catalunya Des del 1999 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Des del 2005 és president del Particle and Nuclear Astrophysics and…
Comissió de les Nacions Unides per a la Vigilància, Verificació i Inspecció
Organisme creat per resolució de les Nacions Unides al desembre del 1999 amb l’objectiu d’identificar la producció, emmagatzematge i ús d’armes de destrucció massiva per part de l’Iraq i supervisar-ne la destrucció segons les directives de l’ONU.
Substituí la Comissió Especial de les Nacions Unides UNSCOM, United Nations Special Commission creada el 1991 després de la guerra del Golf Pèrsic amb les mateixes funcions sobre el règim de Saddam Ḥusayn Sota la presidència de Hans Blix i Demetrius Perricos i en estreta collaboració amb l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, la UNMOVIC tingué relacions conflictives amb el govern nord-americà de George W Bush, el qual desestimà els informes que desmentien la presència d’aquest tipus d’armes a l’Iraq, i que el març del 2003 ordenà l’operació que enderrocà Ḥusayn i ocupà l’…
L’ONU obre un banc d’urani al Kazakhstan
L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica AIEA, organisme de l’ONU, inaugura a Öskemen Kazakhstan el primer banc d’urani La funció d’aquest banc és l’emmagatzematge i el subministrament d’urani amb un nivell baix d’enriquiment, apte per als usos civils però no per a la fabricació d’armes nuclears L’objectiu final de la installació és la dissuasió del desenvolupament de la tecnologia per a construir aquestes armes Actualment trenta estats del món disposen de plantes nuclears, però només catorze produeixen combustible El banc emmagatzema fins a 90 tones mètriques d’urani comprat…
Joseph Rotblat
Política
Físic britànic d’origen polonès.
El 1939 anà a la Gran Bretanya, on professà a la Universitat de Liverpool, i poc després, als EUA Participà en el projecte Manhattan per a la construcció de la primera bomba atòmica, que abandonà En 1950-76 ensenyà a la Universitat de Londres 1950-76 El 1945 fundà Pugwash, organització per a la limitació i la prohibició de l’armament, especialment el nuclear, de la qual fou secretari general 1957-73 i president des del 1988 Com a representant d’aquesta organització li fou atorgat el premi Nobel de la pau el 1995 És autor, entre d’altres, de Science and World Affairs 1962, Science…
Glenn Theodore Seaborg
Química
Químic nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Berkeley 1937, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica i acadèmica, a més d’exercir-hi diversos càrrecs Dedicat a la física i química nuclear i a la radioactivitat, el 1940 descobrí el plutoni amb Edwin McMillan i establí com obtenir-lo en un reactor d’urani Dirigí les investigacions sobre plutoni del Projecte Manhattan 1942-46, descobrí l’americi i el curi 1945, i posteriorment 1950 el berkeli i el californi Establí també l’existència de la quarta família radioactiva, la del neptuni Fou, a més, director del Lawrence Radiation Laboratory 1954-…
Kyoto
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital del fu homònim, Japó, a l’illa de Honshū.
Situada al S de l’illa, prop del llac de Biwa, a la plana alluvial del Kamo Antic centre de la civilització japonesa, conserva moltes velles tradicions El seu prestigi dóna lloc a un important turisme, del qual viu el 5% de la població Important centre universitari, especialitzat en la investigació atòmica Conserva indústries tradicionals artesanes teixits i estampats de seda, brocats, lacats, porcellanes, joguines, sake , però la indústria moderna és més important i diversificada química alimentària, de maquinària, de material aeronàutic i electrònic i de fabricació de paper…
sinterització
Tecnologia
Procés que permet d’unir, per difusió en estat sòlid, partícules petites d’un material i que troba aplicació en diverses indústries, com ara la dels materials ceràmics, la pulverimetal·lúrgia i la metal·lúrgia extractiva.
Durant el procés de sinterització es produeix la coalescència de les partícules per difusió en estat sòlid a temperatures molt elevades, però per sota el punt de fusió del material a sinteritzar, de manera que normalment no hi ha presència de cap fase líquida La difusió atòmica, que té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules, fa que aquestes s’uneixin químicament A mesura que el procés continua, es formen partícules grans a costa de les més petites Com més augmenten de mida les partícules, més decreix la porositat dels conglomerats Quan acaba el procés, hom obté…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina