Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
beggiatoàcies
Biologia
Família de beggiatoals formada per organismes microaeròfils que oxiden àcid sulfhídric.
Es reprodueixen generalment per gonidis Habiten a tots els llocs on hi ha àcid suflhídric en contacte amb l’atmosfera, en particular prop de les fonts sulfuroses i a la superfície dels llots negres
capacitat de camp
Geologia
Quantitat d’aigua retinguda per un sòl un cop se n’ha escorregut l’aigua gravitativa.
Correspon a l’aigua capillar i a l’aigua higroscòpica, retingudes a una tensió igual o superior a 1/3 d’atmosfera Les capacitats de camp màximes corresponen a sòls argilosos, i les mínimes, a sòls arenosos
Saturn

Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…
circulació general atmosfèrica

L’esquema interior indica els corrents a la superfície, i l’esquema exterior els corrents d’altura de la circulació general atmosfèrica
Meteorologia
Conjunt dels grans corrents atmosfèrics que tenen una direcció aproximadament horitzontal i que són registrats amb una forta regularitat; llur horitzontalitat és deguda a les dimensions de l’atmosfera meteorològica, que per la seva poca potència vertical presenta una component horitzontal predominant.
La circulació és regida per factors tèrmics i per factors dinàmics Els factors tèrmics tendeixen a establir una circulació de tipus meridià el diferent balanç de la radiació del sol en funció de la latitud determina un gradient baromètric acusat entre els pols i l’equador La massa d’aire de les baixes latituds, pel fet d’ésser més càlida, té menys pressió que la massa d’aire fred de les altes latituds, la qual cosa provoca en les capes baixes de l’atmosfera un corrent fred dels pols cap a l’equador A l’altura, en canvi, la diferència de pressió és inversa, car l’aire fred, més…
Hantaro Nagaoka
Física
Físic japonès.
Elaborà poc abans que Rutherford una teoria estructural de l’àtom molt semblant a la d’aquest Féu observacions importants sobre la propagació de les ones radioelèctriques, reflectides sobre les capes superiors ionitzades de l’atmosfera
parheli
Astronomia
Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.
Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó
ablació
Astronàutica
Sublimació del material protector d’un dispositiu sotmès a altes temperatures.
El control de l’ablació s’aprofita per a aïllar els mecanismes d’un coet de la calor despresa pels gasos expulsats i per a revestir els vehicles que hagin de reentrar a l’atmosfera ablatiu
píleu
Meteorologia
Núvol de petita extensió en forma de barret o caputxó situat damunt del cim d’un núvol cumuliforme.
De vegades s’observen diversos pileus superposats El pileus apareix generalment sobre els núvols de tipus cúmulus o cumulonimbus, quan el seu creixement vertical interfereix un corrent o vent horitzontal existent en aquells nivells de l’atmosfera
nefelòmetre
Química
Instrument emprat en nefelometria que consta essencialment d’una font lluminosa, una cel·la per a la mostra i un detector fotoelèctric.
Mesura la funció de dispersió en diversos angles de les partícules en suspensió en un medi tèrbol A l’atmosfera les mesures amb el nefelòmetre permeten determinar la grandària i les propietats òptiques de les partícules aerosols
psicosi al·lucinatòria crònica
Concepte amb què l‘escola francesa de psiquiatria designa una forma clínica del deliri crònic caracteritzada per la importància i per la intensitat de les al·lucinacions.
Després d’un període d’inquietud i de recel, el malalt entra en la fase d'automatisme mental constituïda per tota una gamma d’allucinacions i de pseudoallucinacions tot envoltat en una atmosfera de deliri de persecució
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina