Resultats de la cerca

Es formà a Roma amb Carlo Fontana Tornà a Àustria, on desplaçà de càrrecs públics arquitectes italians, tradicionalment més ben considerats que els locals Després d’una etapa borrominiana, exemplificada en diverses esglésies de Salzburg, assolí l’estil més personal cap al 1715, amb un barroc classicitzant que té el màxim exponent en la Karlskirche de Viena 1716-29, el projecte de la qual aconseguí d’imposar pel damunt del de Ferdinando Galli Bibiena Fou ennoblit per Josep I El seu fill Joseph Emmanuel Fischer von Erlach Viena 1693 — 1742 prosseguí obres del pare, com la Hofbibliothek de…

Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i també del materialisme i la…

Fou advocat Amb Franz Kafka, fou el màxim exponent de la crisi intellectual i social de l’època adoptà una actitud experimental iniciada amb la trilogia novellística Die Schlafwandler ‘Els somnàmbuls’, 1929-32, on analitzà la descomposició d’Àustria entre el 1880 i el 1918 Influït per James Joyce, escriví la novella Der Tod des Vergil ‘La mort de Virgili’, 1941, que acabà a l’exili en ella, el poeta llatí, vell i desillusionat, recorda en un llarg monòleg líric la seva vida anterior A més d’altres novelles, escriví també assaigs

Desenvolupà, amb JWGibbs i JCMaxwell, la mecànica estadística Estudià a Linz i a Viena, on es doctorà l’any 1866 Professor de física a Graz, a Munic, a Leipzig i a Viena des del 1895 fins al seu suïcidi, el 1906 Inspirat pels treballs de Maxwell, tractà d’interpretar les lleis de la termodinàmica a partir de la mecànica de les molècules i amb mètodes estadístics Identificà l’entropia amb el logaritme de la probabilitat multiplicat per la constant de Boltzmann fórmula de Boltzmann El seu teorema H 1877 permeté d’explicar el segon principi de la termodinàmica Formulà l’equació…

Lliure pensador i racionalista és autor de tragèdies Erwine Steinheim , 1780, del recull de poesies Gedichte 1782-87 i de Virgils Aeneis oder Abenteuer des frommen Helden Aeneas 1783, paròdia de l' Eneida , en la qual satiritza l’Església

Creà un món mític, basat en les tradicions paganes, proper a l’expressionisme i al surrealisme Rauhnacht 1931, Die Hexe von Passau ‘La bruixa de Passau’, 1935, Der Gigant ‘El gegant’, 1937, Bauernpassion ‘La passió dels camperols’, 1960, etc

Estudià amb Endre Koréh i debutà a Viena el 1950 amb diversos papers petits Destacà el 1953 com a cantant d’estil mozartià i el mateix any debutà en el Festival de Salzburg, on actuà molt sovint També cantà òperes del repertori italià, el Wozzeck de Berg, i obres de Strauss i Wagner Actuà a Nova York, Londres, etc Es presentà al Liceu de Barcelona el 1954

Deixeble, collaborador i amic d’Arnold Schönberg Entroncat amb la tradició clàssica vienesa, hi incorporà una sensibilitat postromàntica Pel seu instint dramàtic, ha esdevingut un dels representants de l’expressionisme musical Artista complex, les seves obres són el fruit d’una elaboració mental refinada i d’un ofici perfecte De la primera època 1907-15, la Sonata per a piano, opus 1 1908, és l’única obra escrita per a aquest instrument té ressonàncies de Wagner i de Mahler i, juntament amb els Lieder, opus 2 , és la seva única obra tonal el Quartet per a cordes, opus 3 1910, escapa a la…

Professor a la Universitat de Viena, és autor de treballs importants sobre les aplicacions terapèutiques de l’electricitat, sobre alguns problemes psiquiàtrics definí el terme agorafòbia i neurològics i sobre antropologia criminal Ha estat anomenada síndrome de Benedikt una de les síndromes típiques de la lesió peduncular, la paràlisi del nervi motor ocular comú d’un costat del cos, acompanyada d’hemiplegia i tremolor de l’extremitat superior de l’altre costat

Esdevingué cèlebre a Viena amb operetes com Die Dollarprinzessin 1907 i Madame Pompadour 1923, en les quals combinà ritmes àgils amb valsos vienesos