Resultats de la cerca

Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques…

Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…

Fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix i assidu collaborador de diversos setmanaris alacantins, en què publicà poemes de caràcter festiu i costumista Fou pioner del teatre en català a Alacant Escriví les comèdies Un fill digne d’Alacant, o Entusiasme contra el moro 1860, sobre la guerra d’Àfrica, Casament i mig, o Dansa en la Vila-vella 1863, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí, i La vetlada d’un mortitxol , inacabada, que descriu el ritu, molt estès aleshores per les comarques valencianes, de la vetlla dels albats

Li fou atorgat el títol de reial inicialment ocupà l’edifici de la Canonja, i successivament es traslladà a la Granvia, a la Rambla, a la plaça de Catalunya i, finalment, a l’antic palau dels Pignatelli, de la família Girona, al carrer dels Arcs Els pintors Eliseu Meifrèn, Modest Urgell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell, entre altres, foren membres de les seves penyes, on es perfilà i visqué el moviment modernista Hom destaca les seves sales d’estudi per a dibuixar i pintar del natural amb model viu Ha organitzat concerts, exposicions i conferències,…

L’entrada era de pagament aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861 Josep Anselm Clavé en fou l’empresari 1862-67 i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses 1862, 1864 i estrenar òpera còmica francesa Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits 1873 en restà només el teatre, que Evarist Arnús…

Fundat l’any 1994, nasqué amb l’objectiu d’oferir a gais, a lesbianes i a bisexuals un espai on poder practicar l’esport Disposa de seccions de futbol, bàsquet, ciclisme, atletisme, natació, vela, voleibol, tennis, tennis de taula, esquaix, esquí, balls de saló, petanca i senderisme La majoria de seccions competeixen en competicions d’àmbit català, tot i que algunes han competit en l’àmbit internacional, com la de bàsquet, la de voleibol o la d’esquaix Cada secció s’entrena i competeix en diferents installacions esportives de Barcelona Organitza anualment el torneig internacional…

Fou pioner en l’estil Country Western a Espanya i, amb Fina Comas, integrà la primera i única parella d’aquest estil a l’Estat espanyol El 2005 fou campió d’Europa i quart al Mundial de Nashville EUA Divisió II Fou el primer president del Club Superline de Manresa És seleccionador de l’equip català de country director de l’Associació Americana de Professors de Ball Country NTA-USA per Espanya i Andorra i membre del seu comitè tècnic formador i examinador d’instructors de ball country català Line Dance Recreatiu per l’NTA-USA jutge internacional coreògraf de balls de competició…

Hom les toca generalment dins el palmell de la mà, subjectades pel cordó al dit polze, fent-les petar amb els altres dits l’una contra l’altra Un altre tipus més gros és sovint proveït de mànec Similars als antics cròtals, es difongueren al món romà, especialment a la Bètica, i han perdurat sobretot en el folklore andalús Als Països Catalans són utilitzades en l’acompanyament de molts balls al País Valencià especialment la jota, a Mallorca bolero i també al Principat l’antic ball de les castanyoles de Manlleu a Eivissa, on hom utilitza castanyoles grosses, acompanyen el ball…

Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué…

Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament…