Resultats de la cerca

Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina 1656, estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València 1676 Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina 1686-89 i provincial d’Aragó 1694 Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats 1668-99

Germà de Lluïsa Casagemas , fou concurrent d’Els Quatre Gats Amic íntim de Picasso, amb ell installà el seu estudi barceloní 1900 i anà a París, on se suïcidà Hom n’ha conservat dibuixos i pastels al Cau Ferrat de Sitges i a les colleccions Masoliver, Sala i Junyer-Vidal, on es mostra proper a l’expressionisme nòrdic

Fill de la família noble Rocabertí-Gualbes, estudià a Alcalá, entrà a l’orde dels franciscans observants i fou després professor al collegi de Reus El 1578 passà als caputxins és tingut com a cofundador del convent barceloní Collaborà també en les fundacions de Valls, Perpinyà i Vilafranca, i hi deixà ensems establerta la devoció de les quaranta hores

Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor 1872 Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la collaboració amb els fabricants El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista

Es constituí a Buenos Aires el 1925, a imitació del comité homònim barceloní 1923 La cerimònia de fundació tingué lloc el 13 de setembre al teatre Liceo Antoni Costa, del grup independentista Comité Llibertat, també fundat a l’Argentina, presidí l’acte Hi intervingueren Lino Pérez, de l’Irmandade Nazionalista Basca, el periodista argentí Santiago Nocetti i Josep M Xammar i Sala

Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d’ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní El seu net, Francesc de Milans i de Tord ~1760 — , dedicat a assegurances, fou el primer director i iniciador de la Companyia de Vitalicis de Barcelona ~1798 i més tard de la de la Puríssima Concepció ~1805

S’especialitzà en la modalitat eqüestre d’enganxos Competí representant el Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya Guanyà la medalla de bronze als Campionats d’Espanya d’enganxos en la categoria de quatre cavalls 1983 Integrà l’equip barceloní que participà en els Campionats d’Espanya d’enganxos 1981 Ocupà la presidència del Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya 1997-02

Oficial expulsat de l’exèrcit, fou redactor del diari barceloní “El Republicano”, des del qual, el 1842, a l’inici de la revolta contra Espartero, preconitzà que la milícia elegís una comissió revolucionària Elegida així la Junta Popular Directiva Provisional, en fou un dels membres més destacats Molt aviat els sectors més moderats destituïren la junta, i Carsy fou enviat a l’exili

El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull

Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522