Resultats de la cerca
Es mostren 1780 resultats
Un videojoc fet a Barcelona guanya el premi més important d’animació
L'estudi barceloní Nomada Studio guanya el premi Annie a la millor animació de videojoc per Gris, produït per l'illustrador terrassenc Conrad Roset i estrenat el 2018 Els Annie, organitzats des del 1972 per la divisió de Hollywood de l’Associació Internacional de Films d’Animació ASIFA, es consideren els premis més importants del gènere
Ramon Costa
Cristianisme
Teòleg i predicador.
Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina 1656, estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València 1676 Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina 1686-89 i provincial d’Aragó 1694 Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats 1668-99
Carles Casagemas i Coll

Carles Casagemas en un retrat realitat per Picasso en 1899-1900
Pintura
Pintor.
Germà de Lluïsa Casagemas , fou concurrent d’Els Quatre Gats Amic íntim de Picasso, amb ell installà el seu estudi barceloní 1900 i anà a París, on se suïcidà Hom n’ha conservat dibuixos i pastels al Cau Ferrat de Sitges i a les colleccions Masoliver, Sala i Junyer-Vidal, on es mostra proper a l’expressionisme nòrdic
Josep de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de la família noble Rocabertí-Gualbes, estudià a Alcalá, entrà a l’orde dels franciscans observants i fou després professor al collegi de Reus El 1578 passà als caputxins és tingut com a cofundador del convent barceloní Collaborà també en les fundacions de Valls, Perpinyà i Vilafranca, i hi deixà ensems establerta la devoció de les quaranta hores
Antoni Alegret
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i filòleg.
Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català
,
Joan Morell
Literatura catalana
Humanista.
Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522
Xavier Mestres Pons
Hípica
Genet i dirigent.
S’especialitzà en la modalitat eqüestre d’enganxos Competí representant el Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya Guanyà la medalla de bronze als Campionats d’Espanya d’enganxos en la categoria de quatre cavalls 1983 Integrà l’equip barceloní que participà en els Campionats d’Espanya d’enganxos 1981 Ocupà la presidència del Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya 1997-02
Eulàlia Vilardell Iglesias
Tennis
Jugadora i entrenadora de tennis.
Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona RCTB, arribà a ser la número 70 del món segons la Federació Internacional de Tennis Des de la dècada de 1980 és entrenadora de l’escola de tennis del RCTB A partir dels anys noranta començà a jugar a pàdel, i aconseguí amb el club barceloní el Campionat d’Espanya veterà 2013
Comité de la Triple Aliança
Plataforma unitària de catalans, bascos i gallecs.
Es constituí a Buenos Aires el 1925, a imitació del comité homònim barceloní 1923 La cerimònia de fundació tingué lloc el 13 de setembre al teatre Liceo Antoni Costa, del grup independentista Comité Llibertat, també fundat a l’Argentina, presidí l’acte Hi intervingueren Lino Pérez, de l’Irmandade Nazionalista Basca, el periodista argentí Santiago Nocetti i Josep M Xammar i Sala
Fantini Dandolo
Filosofia
Humanista venecià que difongué el lul·lisme entre els ambients renaixentistes.
El 1433, a casa seva, el mestre barceloní Joan Bulons ensenyà l' Ars magna de Llull Esdevingut bisbe de Pàdua 1448, al seu palau sojornà el mestre lullista Joan Ros i hi escriví dues de les seves obres 1449-50 el 1450 regalà a Nicolau de Cusa una versió llatina Barcelona, 1407 de la Lectura super artem inventivam de Llull
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina