Resultats de la cerca

L’agricultura gairebé tota de secà ocupa pràcticament tot el terme 99,8% de la superfície total els principals conreus són l’ametller 692 ha, els cereals 211 ha, l’olivera 205 ha, el garrover 122 ha, la vinya 45 ha i la figuera 22 ha el regadiu es limita a 7 ha Hi ha bestiar oví uns 150 caps, porcí uns 175 caps i boví uns 230 caps hom cria animals de granja Hi és tradicional la fabricació d’espardenyes i de coltells actualment hi ha indústria del calçat i de la construcció El poble 1 913 h agl i 103 h diss 1981, consellers 154 m alt és al llarg de la carretera de Palma a Alcúdia l’església…

Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del…

El primer fou François Rivière , que s’associà el 1860 a Madrid amb Pierre Mage per a la fabricació de teixits metàllics El 1876 establí una sucursal a Barcelona, que esdevingué la central 1887 després de la installació d’una fàbrica a Sant Martí de Provençals 1885 L’empresa esdevingué la raó social F Rivière i Fills 1902 en associar-s’hi els seus fills naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888 Francisco Rivière y Chavany Pau, Bearn 1867 — Barcelona 1922, casat 1896 amb Antònia Manén i Massana, i Fernando Rivière y Chavany Madrid 1869 — Barcelona 1933, casat 1900…

També anomenat Artal I d’Alagó pel seu casament amb Ximena II Péreç, senyora d’Alagó actualment un municipi de la província de Saragossa, amb qui tingué un fill, el futur Palacín I d’Alagó nascut el 1163 Anteriorment, però, el 1130, havia esposat una tal Agnès morta el 1135, de qui naixeren el futur Artau IV de Pallars Sobirà ∽1110-∽1182 i una filla del mateix nom que la mare, que es casà amb Ramon, senyor d’Erill  El 1110 o 1111 fou fet presoner pels almoràvits en una ràtzia per terres catalanes i retingut a Saragossa hi era el 1111, on aprengué l’àrab, cosa no gens habitual en un senyor d’…

Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol Combaté en la conquesta de Mallorca 1229, amb el seu pare Ramon II, que hi morí, i en la de València 1238 en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella 1244, així com a la presa de Biar 1245 Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida…

Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida 1215 Tingué un paper important entre els confederats de Montsó 1216, que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç 1218 El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn 1226 i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà 1227, que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran Fou consultat en procés d’anullació del primer matrimoni de…

Situació Vista aèria de la vila de Belestar, fundada al segle XII i presidida pel seu castell, que té adossada l’església parroquial ECSA - F Tellosa Aspecte de conjunt del castell, avui dia força restaurat, amb l’església parroquial a l’esquerra ECSA - A Roura El poble de Belestar és situat al N d’Illa i a ponent del coll de la Batalla, frontera entre Catalunya i el regne de França des del segle XIII fins al tractat dels Pirineus El castell i els vestigis de l’antiga muralla són situats al nucli històric del poble, que està assentat al vessant meridional d’un turó rocallós coronat per les…

El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del districte de…

Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola…

Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló…