Resultats de la cerca

Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola Hom li atribueix el llibre Ma'areket ha-Elohut Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera 1375

Se'n conserva, en un recull, una carta de polèmica contra els escrits i les doctrines de Maimònides

Li és atribuïda una singular poesia litúrgica, composta de mil paraules que comencen totes per la lletra àlef Fou escrita el 1308

És autor del Qiṣṣur zéker ṣaddiq ‘Compendi del record del just’, ritual de cerimònies i d’oracions jueves Conté una crònica dels jueus notables de la península Ibèrica i dels reis hispànics des de Ferran I de Castella-Lleó fins a la presa de Màlaga 1487, que complementa l’iniciada per Abraham ibn Dā'ūd

Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Ša'ašu'im Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’IMGonzález i Llubera, 1931, en prosa ritmada, que dedicà a Šéšet Benvenist Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamon desenganyat Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina

Fou deixeble d’Abraham Abū-l-'Afiya És autor de diverses obres cabalístiques, entre les quals un comentari místic a la Guia dels desencaminats , de Maimònides, d’una gran influència posterior, fins i tot en el renaixement cristià Escriví també composicions poètiques de tema sacre

Redactà en àrab, dedicat a Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, el Kitāb al-Musta'īnī , voluminós llibre de receptes mèdiques, on dóna el nom de les plantes en diverses llengües cultes, i també en la llengua vulgar, que ell denomina aljamia , de vegades fent distinció entre l’aljamia de Saragossa i la de València

Durant la seva estada com a intendent de la plaça forta de Calatrava ajudà i acollí nombrosos jueus provinents d’Al-Andalus que fugien de la persecució almohade Lluità activament contra l’expansió de la doctrina caraïta entre els jueus peninsulars

Al seu llibre més famós, Taḥkĕmoní , on fa un elogi de Barcelona —ciutat que havia visitat—, recull contes, proverbis, poemes, crítica literària, etc, en una prosa inimitable, plena de subtileses Compongué també un llibre de 257 poesies d’estil sapiencial i religiós, i altres poesies conservades en reculls Es dedicà a traduir de l’àrab a l’hebreu, i sembla que fou el primer a guanyar-s’hi la vida

El 1381 hi traduí a l’hebreu els Capitula Astrologie d’Arnau de Vilanova