Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
música eslava
Música
Música litúrgica dels pobles eslaus de ritu bizantí.
Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia, anomenada de…
kontàkion
Literatura
Cristianisme
Composició poètica grega, cantada a l’ofici bizantí.
Originària de Síria, s’inspira en el madraša siríac Es compon d’una estrofa introductòria i de diverses estances οικοι, acabades amb una frase igual, que serveix de tornada El nom sembla designar, originàriament, el bastonet entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia la poesia El compositor més cèlebre d’aquest gènere fou Romà el Cantor Romà És famosa la composició anònima anomenada himne Akàthistos
Alexandre de Tralles
Metge bizantí, el més important del seu temps.
Exercí a Roma, on creà escola És autor de Biblíon Therapeutikón en 12 llibres, que resumeix els coneixements de la patologia i la terapèutica fins aleshores Aquesta obra fou traduïda al llatí i a l’àrab
Joan V Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1341-54; 1355-76; 1379-91).
Fill d’Andrònic III, durant la seva minoritat tingueren lloc les lluites entre la seva mare i tutora, Anna de Savoia, filla d’Amadeu VI de Savoia, i Joan VI Cantacuzè El 1355 abdicà Joan VI, i Joan V tornà a regnar sol Contra els turcs, que el 1361 prengueren Adrianòpolis, cercà, inútilment, l’ajut d’Occident, mitjançant la proposta de restablir la unió religiosa amb Roma 1369 i el signament d’un tractat amb Venècia 1371 Amb l’ajut turc pogué recobrar el tron, del qual havia estat expulsat pel seu fill Andrònic IV
Justinià II
Història
Emperador bizantí (685-711), fill de Constantí IV.
Vençut en una revolta provocada per la seva política antiaristocràtica, fou exiliat després d’ésser-li mutilat el nas Tornà amb l’ajut dels búlgars 705, i, lliurat a una dura venjança, que causà una nova rebellió, fou decapitat
Preslav
Ciutat
Ciutat de la província de Varna, Bulgària.
A 3 km de distància hi ha les ruïnes, començades a excavar el 1897, de l’antiga ciutat, capital del regne búlgar el 893, conquerida per l’imperi Bizantí el 972 i ocupada pels turcs el 1388 Hom n'ha desenterrat diversos palaus i esglésies
cant eslau
Música
Denominació genèrica aplicada al cant litúrgic que és a la base de la litúrgia bizantina en les diverses tradicions eslaves.
Aquest cant, monòdic en el seu origen, s’anà enriquint amb harmonitzacions polifòniques que han distingit aquestes tradicions enfront, per exemple, del cant litúrgic bizantí grec Atesa la seva evolució, cal estudiar aquesta música a través de la música de Rússia i d' Ucraïna
castell d’Estanyol
Castell
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria, a Tessàlia.
Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380
Romà II
Història
Emperador d’Orient (959-63).
Fill i successor 959 de Constantí VII, abandonà el govern i els afers de l’estat a la seva dona, Teòfan, i al primer ministre Durant el seu regnat, el general Nicèfor Focas futur emperador Nicèfor II obtingué la submissió de Creta al domini bizantí
San Miguel de Aralar
Santuari
Santuari, d’estil romànic (segle XI), situat a la muntanya d’Aralar, a Navarra.
És de planta rectangular, amb tres naus i tres absis, sense creuer En el centre hi ha una capella, que ocupa el lloc destinat al cor, també romànica El retaule de l’altar major, figuratiu i d’esmalts, del començament del s XI, és d’estil bizantí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina