Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida
espina-xoca
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles més o menys alabardades, verdes al dessobre i blanquinoses al dessota, que duen a la base llargues espines grogues trifurcades.
El fruit és oblong i eriçat d’espines fines, rosses i ganxudes Es fa en erms, runes, vores de camins, etc
Les fisciàcies
Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En la fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…
iuca
iuca ( Yucca Brevifolia )
© Fototeca.cat
Botànica
Genère de plantes perennes arborescents, de la família de les liliàcies, de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l’extrem de les tiges i de flors blanquinoses campanulades i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals.
Oriündes de l’Amèrica del Nord i de la Central, són comunament plantades en parcs i jardins
moixernó d’estepa
Moixernó d’estepa
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de bistre, grisenc fosc o bru fuliginós, i de 5 a 15 cm d’ample, de làmines adnades, acostades i blanquinoses, i de cama desigual, blanquinosa i fibril·losa.
Creix en boscs, al voltant de soques i rabasses, formant flotes És comestible, però de qualitat mitjana
pa de llop
Pa de llop
Carolyn Gritzmaker iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 5 a 30 cm d’alt, groguenca, de fulles esquamiformes ovades i agudes, de flors blanquinoses o blavoses, disposades en espiga laxa i multiflora, i de fruits en càpsula.
Parasita diverses plantes
fenc
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de tija dreta, de la família de les papilionàcies, alta de 20 a 50 cm, amb fulles trifoliades i amb flors vermelles o de color granat, rarament blanquinoses, agrupades en glomèruls terminals solitaris i llargament pedunculats.
És molt conreat per a l’obtenció de ferratge, i a vegades es troba també subespontani
calicant
Botànica
Arbust de la família de les calicantàcies, de 2 a 2,5 m d’alçada, de fulles enteres, blanquinoses, i vellutades per sota i grans flors vermelles, molt vistoses, sense pètals però amb un gran nombre de sèpals petaloides.
Originari del sud-est dels EUA, és conreat sovint als Països Catalans Floreix el mes de desembre
oreneta
Orenetes
Javier Pérez Mayo (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 20 cm, que té les parts superiors i el coll de color blau fosc metàl·lic, el front i la gola castanys rogencs i les parts inferiors blanquinoses.
La cua és notablement forcada Habita a tot Europa, al S dels 71°, al NE d’Àfrica i d’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional
nyandú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids, de 130 cm d’alçària, que té les parts superiors d’un color gris terrós i les inferiors blanquinoses i taques grosses negrenques al cap, al coll i al pit.
Són gregaris i promiscus El mascle fa el niu, que consisteix en un sot a terra recobert d’herba, i les diverses femelles hi ponen de 10 a 30 ous en total, que ell cova Els polls són nidífugs Habiten a les pampes de l’Argentina, de l’Uruguai, del Paraguai, del Perú i del sud del Brasil