Resultats de la cerca

Situat a l’aire lliure en una antiga platja actualment a 300 m del port de Niça, prop d’una font, és un dels jaciments del Paleolític inferior més importants de la Mediterrània occidental S'hi documentaren diferents cabanes de planta ovalada, construïdes amb matèria vegetal i dotades de llars de foc, a més de nombroses restes d’instrumental lític i de fauna Data de fa 400000 anys

El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes ellipsoidals d’uns 6 m × 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior És datat de la primera meitat del cinquè millenni aC

Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…

D’origen obscur, hom sol assimilar-hi els bora o miranha , els andoke , els orejón , els filita , els araye i altres grups menors establerts a les conques del Putumayo, l’Apaporis i el Caquetá En constant regressió, actualment no sobrepassen de gaire el miler Entre els elements característics, es destaquen les hamaques d’escorça, la nuesa de les dones, la manca de teixits, les deformacions cranials i el canibalisme ritual a costa dels enemics morts Habiten en cabanes collectives i practiquen el xamanisme

Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan

És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes

Al punt més alt 215 m, també conegut com a Puig de ses Torretes, hi ha les restes d’un santuari constituït per un edifici rectangular d’uns 18 m per 23 m, dotat d’una gran cisterna Després d’una fase inicial al s II aC poc coneguda, el santuari fou reocupat i ampliat al principi del s I dC i continuà en ús fins al s II dC Una mica més avall hi ha les restes d’un poblat del bronze antic 2000-1400 aC format per petites cabanes ellíptiques