Resultats de la cerca

S’inicià fent de cadi al Reial Club de Golf del Prat L’any 1971 es professionalitzà i el 1979 guanyà el Campionat d’Espanya Participà durant disset anys consecutius en el Tour Europeu i en vuit ocasions en el British Open Destacà durant els anys vuitanta participant en nombrosos torneigs internacionals i aconseguint un resultat meritori al Màster Europeu del 1980 Quedà entre els cinc millors jugadors d’Espanya El 1993 s’incorporà com a professor al Club de Golf Vallromanes Ha participat en el Campionat d’Espanya sènior PGA Associació de Professionals del Golf

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1990 debutà en C1 a la Copa d’Europa d’eslàlom A partir d’aquest any formà part de la selecció estatal i participà en diverses edicions de la Copa del Món de l’especialitat Participà en la prova d’aigües braves en la modalitat C1 dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en la modalitat C2, juntament amb Toni Herreros, als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment formà part del cos tècnic de la selecció estatal És entrenador del centre de tecnificació de piragüisme de la Seu d’Urgell

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980

Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, s’inicià en el Club Cadí Canoë-Kayak A l’edat de juvenil optà per la canoa doble, compartint embarcació amb José Luis Caro i, posteriorment, amb Jordi Domenjó Amb aquest darrer fou dues vegades campió de Catalunya i guanyador de Copes d’Espanya A més, l’any 2003 es proclamà campió d’Espanya absolut Ha estat també membre de la junta directiva del seu club i ha collaborat en l’organització de competicions internacionals celebrades al Parc del Segre, com el Campionat del Món 2009 o el Campionat d’Europa 2011

S’inicià a les categories inferiors del CB i Unió Manresana i el 2002 s’incorporà al Segle XXI, l’equip formatiu de la federació Jugà al CB Olesa 2006-07 i 2008-10, al Mann Filter Zaragoza, amb el qual debutà a la màxima categoria, i al Cadí la Seu d’Urgell 2010-11 La temporada 2011-12 fitxà pel CB Salamanca Ha guanyat dues Lligues Catalanes 2008, 2009 i les supercopes espanyola i europea, ambdues el 2012 Amb la selecció espanyola, es proclamà campiona d’Europa cadet 2004, júnior 2006 i sub-20 2007

Membres notables de la família foren ‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar i Sançol fills d’Almansor ‘Abd al-'Azīz ibn Abī-'Ãmīr al-Manṣūr encapçalà la dinastia que governà la taifa de València, seguit pel seu fill ‘Abd al-Malik 1061-65 Durant deu anys la taifa passà a les mans d’Al-Ma'mūn de Toledo la família amirita recuperà el regne en la persona d’Abū Bakr ibn ‘Abd al-'Azīz 1075-85, germà d’'Abd al-Malik En temps del cadi ‘Uṯman ibn Abī Bakr, perderen definitivament el govern de València en ésser donat, el 1085, pels castellans al destronat al-Qādir de Toledo

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn

Les despulles de l’església de Santa Maria de Cerneres es troben en la part alta d’uns camps, on hi havia el veïnat de Cerneda o Cerneres, sobre la carretera de Josa del Cadí a Gòsol, poc abans del coll de Josa En el seu estat actual, les escasses ruïnes que encara es poden veure no permeten destriar les característiques d’aquest edifici, que probablement tenia una única nau, ni estudiar-ne els aspectes de la tecnologia constructiva No s’ha trobat cap notícia documental ni del lloc ni de l’església que abans del seu abandó era annexa de la parròquia de Gòsol

El 1975 Josep Betriu i Tàpies n’inicià les obres de construcció El 1982 s’inaugurà un vol d’Aviaco de Barcelona a la Seu d’Urgell, però el 1984, després de l’obertura del túnel del Cadí, es tancà l’aeroport per als vols comercials Des de llavors la seva utilització fou molt reduïda i l’operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell El 2007 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el reobrí el 2010 per dinamitzar econòmicament la regió a través del turisme Es troba a 5 km de la Seu d’Urgell i té una superfície aeroportuària de 85,30 ha

Fou campió d’Espanya en les especialitats de descens 1966, 1967, 1968, esquimotatge 1967 i cros piragüístic 1968 i disputà un Campionat del Món 1969 El 1972 es proclamà campió de descens de la Setmana Internacional de Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell Retirat de la competició el 1975, s’ha dedicat a l’organització de competicions com la Setmana Internacional de Canoë-Kayak o la prova d’eslàlom de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a dirigent, fou un dels fundadors del Club Cadí Canoë-Kayak, que presidí 1986-2007, i del qual fou nomenat president d’…