Resultats de la cerca
Es mostren 1891 resultats
enllumenat
enllumenat de la Rambla de Barcelona amb globus de gas, segons un gravat de l’any 1877
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conjunt de llums que enllumenen un indret qualsevol, especialment els carrers d’un població, una carretera, etc ( enllumenat públic
).
Establert d’acord amb certs criteris i normes a fi d’aconseguir les característiques tècniques desitjades illuminació, luminotècnia
La vila de Puigcerdà
Art gòtic
L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…
morfologia urbana
Geografia
Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans que originen el pla de la ciutat, pels seus edificis i per la funció d’aquests carrers i aquests edificis, que li proporciona unes característiques determinades d’animació.
La morfologia urbana és fruit de l’evolució històrica de la ciutat, i per la seva construcció, amb materials sòlids, i per l’estructuració, en solars de propietat, esdevé molt durable correntment la forma sobreviu a la funció que l’ha originada A més del simple paisatge urbà, la morfologia urbana inclou també la conformació del seu contingut humà, és a dir, les característiques de la població que l’habita i la representació de l’estructura socioeconòmica en què ha estat organitzada, de la qual és un reflex ben fidel La morfologia urbana ha estat revalorada els darrers anys Aquest fenomen es…
festes del Sexenni
Folklore
Celebració religiosa en honor de la Mare de Déu de Vallivana que té lloc a la localitat de Morella (els Ports) cada sis anys.
La festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1678 la del 2012 és la 52 edició, i el seu origen se situa en una rogativa a la Mare de Déu de Vallivana per fer fora les epidèmies de la ciutat de Morella En 1672, la pesta assolava la comarca i la ciutat, i un grup de ciutadans decidiren fer una romeria a l’ermita de la Mare de Déu de Vallivana per tal de portar la imatge a la ciutat a proposta del prior Segons la llegenda, després de passejar la imatge pels carrers de Morella el 31 de desembre, els malalts recuperaren la salut El Consell de Morella acordà el 14 de maig de 1673 fer una…
Estadi Municipal de Can Rosés
Atletisme
Estadi d’atletisme de Rubí.
S’integra dins la zona esportiva de Can Rosés, juntament amb un camp de futbol, un pavelló cobert i dues piscines de 25 m Des de l’any 2000 té una pista homologada de material sintètic, amb vuit carrers, que substituí una pista de pols de totxo També disposa d’una zona annexa de llançaments i d’un circuit de cros d’un quilòmetre La Unió Atlètica Rubí n’és la principal usuària
Estadi Municipal d’Amposta
Atletisme
Estadi d’atletisme d’Amposta.
Consta d’una pista d’atletisme sintètica de vuit carrers, amb gespa natural a l’interior, on també es pot practicar el rugbi Hi entrenen els atletes de la Unió Atlètica Montsià Forma part d’un gran complex poliesportiu que també dona servei al Centre de Tecnificació Esportiva de les Terres de l’Ebre-Amposta, destinat a la formació i a l’entrenament d’esportistes d’alt nivell de rem, esgrima, atletisme, handbol i natació
Marxalenes
Barri
Barri de la ciutat de València, a l’esquerra del Túria, dins el districte de la Saidia.
Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern
la Picola
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Santa Pola (Baix Vinalopó).
És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC
William Murdock

William Murdock
© Fototeca.cat
Tecnologia
Enginyer escocès.
Havent observat que els gasos produïts per la combustió incompleta del carbó mineral en cremar feien molta llum, construí una caldera al jardí de la seva casa de Redruth i installà canonada de plom fins a totes les habitacions fou la primera installació de llum de gas L’any 1802 aquest mateix procediment fou emprat per a illuminar una gran fàbrica de Soho Vint anys després Londres i París tenien llum de gas als carrers
Execució a Barcelona del general Moragues i altres dirigents
El general Josep Moragues és executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors arrossegat viu pels carrers, decapitat i esquarterat La seva calavera fou penjada en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona, com a escarn públic de l'alta oficialitat austriacista El cap de Moragues no en fou retirat fins al cap de dotze anys, arran de la pau definitiva entre Felip V i Carles III a Viena el 1725
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina