Resultats de la cerca

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Hi exposà, i també a Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a “Correo de Mallorca”, “El Día”, “La Nostra Terra”, etc, signades sovint Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa 1930 i El…

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i a l’Escuela Superior de la Academia de San Fernando, a Madrid En escindir-se el gremi d’escultors i de tallistes a Barcelona, optà per acollir-se al gremi d’aquests darrers Durant l’ocupació napoleònica treballà a Mallorca són obra seva els medallons del presbiteri de l’església de la cartoixa de Valldemossa i el mausoleu del marquès de la Romana conservat a la seu de Palma Mallorca Posteriorment exercí els càrrecs de vicesecretari de l’Academia de San Fernando i d’escultor de cambra de Ferran VII

Aquesta església fou la capella de la conreria, un conjunt d’edifícis de treball per als frares i els donats de la cartoixa d’Escaladei, situat a poc més d’1 km del monestir, on residia el monjo conrer o procurador general del monestir En desaparèixer Escaladei, al segle XIX, el lloc es va convertir, a partir del 1849, en un poble format per vint-i-quatre cases que va rebre el nom d’Unió d’Escaladei L’antiga església monacal es transformà llavors en la capella del vilatge, situació que encara es manté en l’actualitat

Era germà de Pere d’Albalat Fou dels primers dominicans del convent de València Canceller del regne i confessor de Jaume I, celebrà durant el seu bisbat set sínodes diocesans El 1259 subvencionà la fundació d’una escola de gramàtica a la catedral El 1262 posà la primera pedra de la nova catedral, i el 1274 intervingué en la fundació de la cartoixa de Portaceli Assistí al concili II de Lió 1274 i des d’aleshores residí a Roma, però les seves despulles foren portades a València Teodorico Borgognoni , després bisbe de Cervia, a precs seus compongué i li dedicà el tractat de Chirurgia , traduït…

Es traslladà a la península Ibèrica 1585 —on és conegut amb el nom de Vicente Carducho — amb el seu germà Bartolomeo Carducci Florència 1560 — Madrid 1610, deixeble de FZuccaro Evolucionà cap a un realisme acusat Predicació de Sant Joan Baptista, Academia de San Fernando, 1610, i introduí un esperit progressivament grandiós i monumental retaule major de Guadalupe Continuà sota les premisses d’un naturalisme no extremat, un concepte cromàtic venecià i una preocupació pels contrasts lumínics poc violents en són exemples les 56 teles que realitzà per a la cartoixa d’El Paular contractades el…

Situació i presentació Dels cims que formen la carena de la Serralada Litoral al sector septentrional del terme turó d’en Mates o d’en Galceran, de 477 m al NE turó del Reig, 371 m turó de l’Home, 352 m, al NW davallen diverses rieres que van a desguassar a la mar i formen petites valls poblades en part de boscos de pins i alzines El terme comprèn, a més del cap de municipi, diverses masies escampades, entre les quals cal destacar Can Montcerdà, Cals Frares, Can Fàbregues, Can Roca, Can Perxet, Can Cirera, Ca l’Andreu i Can Sant-romà, moltes de les quals són a prop de les restes d’antigues…

Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa…

Treballà a París al servei d’Elisabet de Baviera 1396 Anà després a Dijon, on fou pintor oficial dels ducs de Borgonya, des del 1398 Entre els retaules que Felip II l’Ardit li encarregà per a la Cartoixa de Champmol, hom considera de la seva mà el Martiri de sant Dionís ~1415 Musée du Louvre, París La seva obra, en gran part dubtosa, contribuí a la fusió de les tendències flamenca, francesa i italiana que donaren lloc a l’anomenat estil internacional Hom li atribueix també com a obres seves una Pietat ~1400 Musée du Louvre i un retrat de Joan II sense Por 1415 Koninklijk Museum van Schone…

Antic monestir cistercenc femení situat al sud-est de la Morera de Montsant, a l’indret de l’actual mas de Sant Blai Cal cercar el seu origen amb posterioritat al 1170, quan al lloc es creà un eremitori que a la darreria del segle va entrar en conflicte amb l’acabat de crear monestir d’Escaladei L’any 1203 s’arribà a un acord i sembla que els ermitans de Bonrepòs van passar a integrar-se a la cartoixa l’any següent Bonrepòs aleshores va ser donat pels ermitans a Pere Balb i la seva esposa Guillema per tal de bastir-hi un nou monestir De resultes d’aquesta donació, a l’entorn del 1215, Santa…

Hom el creu deixeble de Blas del Prado Actiu a Toledo fins l’any 1603 Ingressà a la cartoixa, no se sap si a la d’El Paular o a la de Granada, però és cert que treballà en ambdues Hom creu que des de l’any 1620 residí a Granada, on pintà una sèrie de quadres de la Història de Sant Bru i una altra sèrie de religiosos Hom pot parlar de dos moments el primer com a pintor de natures mortes, on el seu art assolí el més alt grau inserint-se al corrent naturalista, i el segon de temàtica religiosa, on l’ofici predominà per damunt de la inspiració creativa Hom destaca la Natura Morta 1603, Museo…