Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
Diego de Valera
Literatura
Escriptor castellà.
Bon coneixedor de la política del seu temps des del regnat de Joan II fins als Reis Catòlics, ho reflectí en les seves obres Crónica abreviada o Valeriana 1482, Memorial de diversas fazañas , sobre Enric IV, i Crónica de los Reyes Católicos Escriví també Epístolas , el Doctrinal de Príncipes , la Defensa de virtuosas mujeres , els Salmos penitenciales , en vers, etc
Edicte Perpetu
Història
Tractat de pau signat entre Felip II i els Estats Generals dels Països Baixos el 12 de febrer de 1577.
Preveia per part castellana la retirada de les tropes, el reconeixement de l’autonomia i de les llibertats de diverses províncies i el nomenament de Guillem d’Orange com a stathouder d’Holanda i Zelanda Per part holandesa era reconegut el culte catòlic L’actitud intransigent de Guillem d’Orange enfront dels catòlics provocà, al cap d’un any, la ruptura de la treva
Louis David Riel
Història
Política
Polític canadenc.
Mestís francocanadenc, s’oposà al repartiment de terres índies entre els emigrants europeus i aconseguí l’admissió de Manitoba com a província amb garanties per als indis i els catòlics 1870 El 1873 s’exilià als EUA i, malgrat ésser elegit diputat el 1874, fou condemnat a cinc anys de bandejament Dirigí la revolta índia de 1884-85 al Canadà occidental, però fou vençut i penjat
Johann Baptist Baltzer
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg alemany.
Sacerdot 1829 i professor ordinari de dogmàtica a Breslau 1831, fou deixeble de Georg Hermes, i després que aquest fou condemnat pel Sant Ofici 1835 s’incorporà a l’escola d’Anton Günther Contra el materialisme defensà constantment el valor de la Revelació Enfrontat al bisbe de Breslau 1860, després del Concili Vaticà I s’incorporà als vells catòlics i en fou l’organitzador a Silèsia 1871
Rodrigo Alemán
Escultura
Escultor d’origen alemany.
El 1497 féu dues cadires per al cor de la catedral de Plasència, destinades als Reis Catòlics, i el 1503 obrà els cadirats del cor de les catedrals de Plasència i Ciudad Rodrigo, d’estil abarrocat que segueix les tendències de l’escultura germànica de l’època També li són atribuïts el cor i les portes de la sagristia de la catedral de Zamora 1496-1506
Gregori XVI
Cristianisme
Nom que adoptà Bartolomeo Alberto Cappellari en esdevenir papa (1831-46).
Religiós camaldulenc, fou creat cardenal 1826 i prefecte de Propaganda Fide Elegit papa, reprimí amb l’ajut d’Àustria la revolta contra el poder pontifici iniciada a Bolonya Tingué un govern accidentat per la ruptura de relacions diplomàtiques amb Espanya i Portugal 1835-40 i amb Prússia i Rússia pels matrimonis mixts i la persecució tsarista contra els catòlics rutens Condemnà Lamennais 1832 i GHermes 1835
Huldrych Zwingli
Història
Reformador suís.
Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després al dejuni…
Loja
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, a la riba esquerra del Genil, on es forma la gorja de Los Infiernos, situada en una vega molt fèrtil.
El 1482 hi tingué lloc la victòria dels musulmans sobre els Reis Catòlics aquests la prengueren el 1486 El 1861 s’hi esdevingué una revolta camperola, coneguda com a insurrecció de Loja , dirigida pel menescal Rafael Pérez del Álamo, en la qual més de 10 000 homes armats i uns altres 10 000 sense armes plantaren cara a l’exèrcit, reclamant la repartició de les terres La repressió no fou sagnant
Catalunya Social
Setmanari
Setmanari publicat a Barcelona (1922-36) amb un tiratge de dos mil exemplars.
Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política N'era director Josep M Gich, i redactor en cap, JCivera i Sormaní hi collaboraven Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep M Llovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres
Domenico Fancelli
Escultura
Escultor italià.
Es formà al taller de Donatello Fou un dels més importants artistes italians que introduïren l’estil Renaixement a la península Ibèrica, on es traslladà per muntar el sepulcre de Diego Hurtado de Mendoza catedral de Sevilla que esculpí a Gènova entre el 1508 i el 1510 També a Gènova executà els sepulcres del príncep Joan 1513, Santo Tomás de Ávila i dels Reis Catòlics 1517, capella reial de Granada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina