Resultats de la cerca

Bon coneixedor de la política del seu temps des del regnat de Joan II fins als Reis Catòlics, ho reflectí en les seves obres Crónica abreviada o Valeriana 1482, Memorial de diversas fazañas , sobre Enric IV, i Crónica de los Reyes Católicos Escriví també Epístolas , el Doctrinal de Príncipes , la Defensa de virtuosas mujeres , els Salmos penitenciales , en vers, etc

Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa

Primer marquès de Halifax 1685-95 Fou membre del consell privat de Carles II i s’oposà a la persecució dels catòlics i a l’exclusió 1679-80 del duc de York —més tard, Jacob II— de la successió Lord del segell privat 1682-85, fou destituït pel rei a causa de la seva moderació El 1692 es retirà de la política

El 1497 féu dues cadires per al cor de la catedral de Plasència, destinades als Reis Catòlics, i el 1503 obrà els cadirats del cor de les catedrals de Plasència i Ciudad Rodrigo, d’estil abarrocat que segueix les tendències de l’escultura germànica de l’època També li són atribuïts el cor i les portes de la sagristia de la catedral de Zamora 1496-1506

Mestís francocanadenc, s’oposà al repartiment de terres índies entre els emigrants europeus i aconseguí l’admissió de Manitoba com a província amb garanties per als indis i els catòlics 1870 El 1873 s’exilià als EUA i, malgrat ésser elegit diputat el 1874, fou condemnat a cinc anys de bandejament Dirigí la revolta índia de 1884-85 al Canadà occidental, però fou vençut i penjat

Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política N'era director Josep M Gich, i redactor en cap, JCivera i Sormaní hi collaboraven Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep MLlovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres

Preveia per part castellana la retirada de les tropes, el reconeixement de l’autonomia i de les llibertats de diverses províncies i el nomenament de Guillem d’Orange com a stathouder d’Holanda i Zelanda Per part holandesa era reconegut el culte catòlic L’actitud intransigent de Guillem d’Orange enfront dels catòlics provocà, al cap d’un any, la ruptura de la treva

Sacerdot 1829 i professor ordinari de dogmàtica a Breslau 1831, fou deixeble de Georg Hermes, i després que aquest fou condemnat pel Sant Ofici 1835 s’incorporà a l’escola d’Anton Günther Contra el materialisme defensà constantment el valor de la Revelació Enfrontat al bisbe de Breslau 1860, després del Concili Vaticà I s’incorporà als vells catòlics i en fou l’organitzador a Silèsia 1871

Religiós camaldulenc, fou creat cardenal 1826 i prefecte de Propaganda Fide Elegit papa, reprimí amb l’ajut d’Àustria la revolta contra el poder pontifici iniciada a Bolonya Tingué un govern accidentat per la ruptura de relacions diplomàtiques amb Espanya i Portugal 1835-40 i amb Prússia i Rússia pels matrimonis mixts i la persecució tsarista contra els catòlics rutens Condemnà Lamennais 1832 i GHermes 1835

S'estén a la sortida d’una vall on conflueixen els camins d’accés a l’interior de l’Ulster, i presenta una segregació de barris per a protestants 70% de la població i catòlics 30% al nucli antic, com a conseqüència dels esdeveniments de la segona meitat del s XIX És el primer nucli industrial construcció, destilleries de whisky , indústria aeronàutica i química i el primer port comercial d’Irlanda del Nord Té aeroport internacional Centre cultural i d’ensenyament superior Queen's University of Belfast, fundada l’any 1908 El nucli primitiu de la ciutat era un castell construït el…