Resultats de la cerca
Es mostren 2242 resultats
etiopatogènia
Medicina
Branca de la medicina que estudia les causes de les malalties i els seus mecanismes d’actuació.
asfíxia
Patologia humana
Suspensió de la funció respiratòria d’un organisme per causes mecàniques o per alteració de l’hematosi.
Mena a l'anòxia dels teixits Els obstacles mecànics poden ésser l’estrangulació, l’embussament de les vies respiratòries, etc també actuen com a obstacles mecànics alguns processos patològics com l’edema de la laringe, les membranes de la diftèria, els espasmes de les vies respiratòries, o les compressions per tumors del mediastí, i també la paràlisi dels músculs respiratoris i les lesions del nucli respiratori cerebral En l’aspecte d’alteració de l’hematosi cal mencionar l’asfíxia per manca d’oxigen i la produïda pels gasos tòxics o bloquejadors de l’activitat hemoglobínica gas d’hulla, gas…
anorgànic | anorgànica
Lingüística i sociolingüística
Dit del resultat d’una determinada mena de fenomen epentètic degut a causes etimològiques i inorgàniques inexplicables.
variació
Biologia
Modificació dels caràcters aparents dels fenotips dels organismes respecte al de llurs progenitors.
Pot obeir a diferències del medi durant el desenvolupament o a diferències en els gens o en la dotació citoplasmàtica, o a totes aquestes causes alhora, amb què l’individu inicia la vida
tesmòteta
Història
Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos (els altres eren l’arcont epònim, l’arcont polemarc i el rei, amb els quals no tenien vincle de col·legialitat).
Durant els s V i IV aC els tesmòtetes eren anuals i elegits a sort, instruïen causes públiques com ara delictes contra l’estat i algunes de privades com ara adulteri, furt, etc
Cambra de la Sumària
Història
Tribunal instituït a Nàpols, al s XV, pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, presidit pel lloctinent del gran canceller.
La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals Fou reformat per Felip II i per Felip IV de Castella, i fou abolit el 1807
extinció de la responsabilitat penal
Dret penal
Cessació dels efectes de la pena per la intervenció de determinades circumstàncies posteriors a la comissió del delicte.
Les causes d’extinció poden ésser naturals, com la mort del condemnat, o jurídiques, com el perdó o la renúncia de la part ofesa en determinats delictes, la prescripció, l’amnistia o l’indult
hiperglucemiant
Bioquímica
Dit de l’hormona que produeix un augment del nivell de glucosa a la sang.
La principal és la somatotropina, de naturalesa peptídica i sintetitzada per les cèllules somatotropes de l’adenohipòfisi Altres causes hiperglucemiants són la diabetis mellitus , la bulímia nerviosa i el consum de determinats medicaments com diürètics i corticoesteroides
malalties abiotròfiques
Patologia humana
Conjunt heterogeni de malalties, principalment heredodegeneratives i heredofamiliars, el factor principal comú de les quals hom creia que era l’abiotròfia o envelliment prematur.
Actualment aquest concepte és subjecte de revisió, ja que el que abans s’atribuïa a l’envelliment ara es considera secundari a un trastorn metabòlic, nutricional, a l’acció d’un virus lent o a altres causes
endometriosi
Patologia humana
Ectòpia del teixit endomètric.
Pot ésser interna, si l’endometri creix cap a l’interior del miometri, o externa, si creix fora de l’úter ovari, bufeta, peritoneu, etc És una de les causes de l’esterilitat i produeix gestacions ectòpiques