Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
Can Batlló
Un dels quatre districtes en què fou dividit, el 1858, l’antic municipi de les Corts
de Sarrià (Barcelona), que anys després rebé el nom de la fàbrica tèxtil fundada el 1867 per Fèlix Batlló i Barrera
i els seus germans, la qual esdevingué Escola Industrial.
Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà
Antoni Cayrol rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Antoni Cayrol Jordi Pere Cerdà rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
el Camp d’en Grassot
Barri
Antic barri obrer de Gràcia (Barcelona), al límit amb els municipis de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, sorgit amb l’expandiment industrial d’aquella vila a la segona meitat del segle XIX.
Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà
baronia de Xiva
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Xiva i que des de la fi del sXIV pertanyia als Montcada, barons i després marquesos d’Aitona, que hi construïren un palau.
El 1756 passà, per successió, als Fernández de Córdoba-Figueroa de la Cerda, ducs de Medinaceli
el Camp de la Creu
Un dels quatre districtes en què fou dividit l’antic terme municipal de les Corts de Sarrià (Barcelona) el 1858.
Al final del segle XIX s’inicià el procés d’expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà
Llanera de Ranes
Municipi
Municipi de la Costera, estès al vessant esquerre de la vall del riu Cànyoles, des dels serrats que separen la comarca de la Ribera Alta (alt de Bandolers, 291 m alt.) fins a la séquia de Ranes, prop del riu.
Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant Una tercera part del territori és ocupada per matollars La resta es divideix entre el secà 300 ha, destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu 200 ha, destinat a tarongers 125 ha, hortalisses i tabac 20 ha Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció El poble 1 030 h agl 2006, llanerins 139 m alt és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa…
ball robat
Dansa i ball
Ball en què els espectadors o els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company i ballar-hi sense que aquest pugui protestar.
Aquest ús ha tingut designada a vegades una tonada determinada, o també ha estat admès en el ball pla, el cerdà i la bolangera
Llívia
Llívia
© Fototeca.cat
Sector o indret
Partida
Partida del municipi de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, on s’ha format modernament, a l’indret de la Creu de Bassella, un nucli (172 m alt.) amb església i escoles i un nombre de cases d’esbarjo.
Hi havia hagut la torre de Llívia , adquirida l’any 1193 pel cerdà Bernat de Llívia a Guillem de Bassella Hom hi conrea arbres fruiters
Cicle de Teatre Llatí
Teatre
Festival teatral celebrat a Barcelona en 1958-69, organitzat per Xavier Regàs i patrocinat per l’ajuntament dins de les festes de la Mercè.
S'hi representaren obres d’autors catalans actuals, com Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Jordi Pere Cerdà, Josep MBenet, etc i hi participaren companyies estrangeres
ducat de Sogorb
Història
Títol senyorial concedit el 1476 per Joan II al seu nebot Enric d'Aragó i de Pimentel, infant d’Aragó i de Sicília, comte d’Empúries i senyor de Sogorb.
Passà als Fernández de Córdoba, marquesos de Comares, als de la Cerda, ducs de Medinaceli, als Fernández de Córdoba-Figueroa, ducs de Feria, i als Medina