Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
refugi de Colomers
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Naut Aran (Val d'Aran).
Situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, dins del circ de Colomèrs, al costat de l’Estanh Major de Colomèrs, a 2135 m d’altitud És propietat del Conselh Generau d’Aran i té una capacitat de 60 places Fou inaugurat l’any 2007 prop de l’emplaçament d’un antic refugi de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC anomenat Colomèrs I És punt de pas del GR-11 i de la ruta coneguda com a Carros de Foc que passa pels nou refugis del parc, i el circumden cims com la creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs o el tuc de Ratèra
Pere Giró Beltran
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador de muntanya.
Soci del Centre Excursionista del Penedès, fou instructor d’esquí de muntanya i alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Ha practicat l’escalada i ha realitzat ascensions amb esquís als Pirineus i als Alps, a més de participar en curses d’esquí de muntanya Ha ascendit a bona part dels cims de més de 3000 m dels Pirineus, per la qual cosa collaborà en la realització del llibre Los tresmiles del Pirineo 1990 Ha format part d’expedicions a l’Himàlaia, amb una ascensió amb esquís al Tukuche 1987 i un intent al Makalu 1989 i als Andes, amb diverses ascensions a Bolívia 1992, l’…
Carles Figueras Torrent

Carles Figueras Torrent
Arxiu C. Figueras
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista Farners i vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, assolí el Makalu 1991, el Shisha Pangma 1995 per la Via Girona, diversos cims verges del Zanskar 2004, 2005, el Chogolisa 2006 i el Neyzah Peak 2008 per una via nova Participà en les expedicions gironines a l’Himàlaia –Cho Oyu 1993, Everest 1996– i el Karakoram 2000, 2009, en la darrera de les quals s’intentà pujar al Broad Peak El 2012 tornà al Karakoram per escalar el Saver Kangri I, muntanya inèdita per una expedició estatal Publicà articles en la revista Vèrtex “Ladakh, el Tibet…
Manoel de Barros
Literatura
Poeta brasiler.
Des del 1960 regentà la seva explotació ramadera a Campo Grande, on residí fins a la mort L'any 1937 publicà Poemas concebidos sem pecado , el primer dels seus 18 reculls de poemes La seva obra és considerada un dels cims de la lírica contemporània en llengua portuguesa En el seu gran domini del llenguatge tenen un paper fonamental la recreació de l’oralitat i els dialectes Guanyà dos cops el premi Jabuti, el més important del Brasil, per O guardador de águas 1989 i O fazedor de amanhecer 2002, a més del Premi Nacional de poesia per Gramática expositiva do chão 1966 i el Premi…
Albert Oliveras Folch

Albert Oliveras Folch (a la dreta)
AF CEC
Excursionisme
Excursionista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, entre el 1922 i el 1925 feu ascensions als cims més importants dels Alps, les Dolomites i els Pirineus, acompanyat de Lluís Estasen i Jofre Vila Fou representant del CEC en la primera assemblea general de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme 1933 L’any 1935, conjuntament amb Josep Maria Guilera, organitzà el V Congrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a Barcelona Collaborà en el butlletí Muntanya També elaborà diversos mapes excursionistes i aplegà un important arxiu documental de fotografies, que es troba a l’arxiu…
Herman Melville
Literatura
Novel·lista nord-americà.
De jove, en fracassar el negoci del seu pare, deixà els estudis i es féu mariner viatjà molt i arribà a conèixer a fons la vida marinera Fruit de les seves experiències foren les noveles Typee 1846, Omoo 1847 o Moby Dick 1851, la més coneguda, sobre la recerca aferrissada de Moby Dick, la balena blanca, per part del capità Achab sobre aquest tema John Huston dirigí un film el 1956 Escriví encara Billy Budd publicada pòstumament el 1924 —en la qual es basà l’òpera homònima de B Britten 1951, contes i poemes El conjunt de la seva obra, especialment Moby Dick i Billy Budd , és un dels cims…
bitxac

Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…
Xavi Llongueras Orriols
Escalada
Alpinisme
Escalador, alpinista i guia de muntanya.
Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Servei General d’Informació de Muntanya des de l’any 1982 Treballa com a guia del Club Alpí Holandès des del 1998 Ha participat en expedicions al Mont Ararat 1989, on feu el descens en BTT des dels 4400 m als Andes de Bolívia, amb l’ascensió en solitari al Huayna Potosí 1992, i escalades a les Torres del Paine 1995, a més d’intents en alguns cims de l’Himàlaia Entre els viatges destaquen la segona travessa mundial de l’Himàlaia en bicicleta tot terreny 1987 Combina les professions de guia d’alta muntanya amb la de fotògraf…
Emili Civís Abad
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Formà part de la primera generació d’alpinistes catalans a l’Himàlaia El seu primer vuit mil fou l’Annapurna Oriental Obrí diverses vies d’escalada amb el Centre Acadèmic d’Escalada i explorà diversos massissos d’Europa El 1971 coronà el Kilimanjaro i obrí una nova ruta al mont Kenya Participà en l’exploració de les illes Upernavik Grenlàndia, 1973 i coronà alguns cims de l’Hindu Kush i dels Andes peruans També participà en l’expedició catalana a l’Everest 1982, 1993 L’any 1984 coronà el Cho Oyu i el 1992 el Denali Rebé la medalla d’or 1974 i de plata 1970 de la Federació…
Maranhão
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil, amb sortida a l’Atlàntic pel nord.
La capital és São Luís 328 663 h 1980 El formen una ampla plana costanera, al nord, i una regió de cims aplanats, a l’interior El clima és equatorial, amb una escassa amplitud tèrmica 26,1°C pel gener i 25,5° pel juliol i amb pluges abundants 3 174 mm anuals a São Luis, que minven cap a l’interior La població és índia a l’interior, mentre que els negres, els mulats i els mestissos es concentren a la costa Hi ha conreus de cotó, canya sucrera, arròs, etc Hom hi explota les palmeres La ramaderia és principalment bovina i porcina Hi ha jaciments de bauxita i explotació forestal És…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina