Resultats de la cerca
Es mostren 2990 resultats
Comença el Festival de Cinema de Venècia
Entre el 30 d’agost i el 9 de setembre, té lloc la 74a edició del Festival de Cinema de Venècia, un dels més prestigiosos del món Vint-i-un films competeixen en la selecció oficial i entre els guardons sobresurten el Lleó d’Or a la millor pellícula The Shape of Water , de Guillermo del Toro i a la trajectòria a Jane Fonda i Robert Redford El Gran Premi del Jurat és per a Foxtrot , de Samuel Maoz, i la Copa Volpi al millor actor i a la millor actriu és per a Kamel El Basha, per L’insulte i per a Charlotte Rampling, per Hannah , respectivament
Comença el Festival de Cinema de Sitges
Entre els dies 3 i 13 d’octubre té lloc el 52è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges Dins del palmarès d’aquesta edició destaquen el film El hoyo , de Galder Gaztelu-Urrutia millor pellícula i Gran Premi del Públic, Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles millor direcció per Bacurau , Miles Robbins millor actor per l’actuació a Daniel Isn’t Real , Imogen Poots millor actriu per l’actuació a Vivarium i Mirrah Foulkes millor guió per Judy & Punch Dels premis honorífics sobresurten l’actor Sam Neill Gran Premi Honorífic, l’actor i cantant Patrick Wilson premi…
Clausura del Festival de Cinema de Sitges
Amb la cerimònia de lliurament de premis es clausura el Festival de Cinema de Sitges, que ha tingut lloc entre els dies 7 i 16 d’octubre En aquesta 49a edició, la comèdia negra Swiss Army Man , dels nord-americans Dan Kwan i Daniel Scheinert, obté el premi a la millor pellícula El seu protagonista, l’actor britànic Daniel Radcliffe, s’enduu el premi al millor actor principal El premi especial del jurat és per a The Autopsy of Jane Doe , d’André Øvredal, el premi a la millor direcció és per a Yeon Sang-ho, per Train to Busan, i el premi a la millor actriu principal el rep Sennia…
Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya
Cinematografia
Associació que agrupa aquests professionals, vetlla pels seus interessos i els representa davant de l’Administració.
El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació…
Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló

Cartell del Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló del 2009
Fundació Festival de Cinema de Muntanya de Torelló
Cinematografia
Esports de muntanya
Certamen cinematrogràfic internacional que se celebra anualment a Torelló des del 1983.
Organitzat pel Centre Excursionista de Torelló, nasqué sota el nom de Certamen de Cinema de Muntanya amb la intenció de difondre tant les activitats de muntanya clàssiques com les noves especialitats de risc A partir de la segona edició, el festival s’obrí a la participació de produccions d’altres nacionalitats El 1988 es consolidà com un festival de cinema esportiu, i en posteriors anys ha tingut la presència de destacats alpinistes, com Sir Edmund Hillary el 1992, Jim Bridwell, Cesare Maestri, Junko Tabei, Kurt Diemberger i Tomaz Humar el 2002 Des de l´any 2006, l’organització del festival…
Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat el 1994 a l’Escola Pia de Sarrià de Barcelona que imparteix el títol propi de graduat superior en cinema i audiovisuals, i és adscrit a la Universitat de Barcelona.
Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/…
Agrupación Artístico-Literaria Cervantes - Secció de Cinema Amateur
Cinematografia
Associació creada el 1948 per promoure la vida cultural del Prat de Llobregat.
El 1949, sota l’impuls de Jordi Bringué, es constituí la Secció de Cinema Amateur, que inicià les activitats amb la projecció de films d’autors amateurs vinculats al CEC El 1950 organitzà el I Gran Concurs Local de Guions Cinematogràfics, que guanyaren Fermí Marimón en l’apartat de tema lliure amb La cova del cec i Agustí Martí amb Prat documental El guió d’aquest últim, estrenat el 1952, fou filmat per Bringué amb la collaboració de Marimón, Josep Muns, Manuel Villanova, Jordi Marcé i Francesc Padrosa, i recull 40 m d’escenes de vida pratenca rodat en 9,5 mm, blanc i negre i…
Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat
Cinematografia
Entitat creada pels cineastes amateurs de la ciutat integrada en el Patronat de Cultura i Esports de l’Ajuntament i que funcionà entre el 1974 i el 1986.
Nasqué per omplir el buit deixat per la Secció de Cinema Amateur de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes Edità un modest butlletí 1977-79 i, sobretot, celebrà concursos de diferents àmbits local, comarcal o estatal, que foren els autèntics impulsors del grup Els films més importants, alguns dels quals eren anteriors a la creació de la secció, foren Max el gos perdut 1970, Àngel Garcia nova versió el 1993 Vísperas de fiesta 1971 i Del ligue y otras cosas 1973, tots dos de Jordi Bringué Ayer y hoy 1971, Pau Giralt La cita 1971 i La puerta cerrada 1976, ambdós de Manuel…
Començament de l’època daurada del cinema barceloní
S’inicia l’època daurada del cinema barceloní Del 1914 al 1918 es constitueixen vint-i-vuit productores cinematogràfiques Es van produir 226 pellícules, documentals inclosos Les productores més importants eren Hispano Films, Royal, Barcinógrafo i Studio Films
Començament de la crisi del cinema a Barcelona
S’inicia la crisi del cinema a Barcelona La fi de la Primera Guerra Mundial acaba amb l’oportunitat favorable per a la producció cinematogràfica barcelonina La producció del 1919 al 1923 es redueix a la meitat de la del quinquenni anterior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina