Resultats de la cerca

Entre altres càrrecs havia ostentat el de governador de Galícia 1677 i el de capità general de les galeres d’Espanya Fou lloctinent de València 1679-80 combaté el bandolerisme, però fou deposat a causa del procés i l’execució del bandoler i exfrare agustí Pere Antoni Ribera , dut a terme malgrat la seva condició d’eclesiàstic Fou virrei de Sicília 1696-1701 i conseller d’estat

Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa " ni réaction, ni révolution ", defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon” Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul 1931

Fill d’ Ermengol I Succeí el pare, sota la tutela de l’oncle Ramon Borrell de Barcelona, el qual degué adquirir aleshores certs drets sobre els castells d’Alòs de Balaguer, Malagastre, Montmagastre, Rubió i Artesa de Segre, reivindicats més tard pel fill Berenguer Ramon I Combaté els musulmans i aconseguí d’eixamplar notablement les fronteres del comtat Morí durant un pelegrinatge a Terra Santa

Estudià a Espanya i combaté per la independència de Santo Domingo al capdavant de la societat secreta La Trinitaria 1833-44 Presidí el nou govern independent, però els conservadors, partidaris de la protecció d’una potència europea, l’obligaren a exiliar-se Tornà a Santo Domingo el 1864 per expulsar els espanyols, i ocupà diversos càrrecs diplomàtics a l’Amèrica del Sud, fins que es retirà

Fou cofundador i dirigent del moviment rexista des del 1935 i collaborà amb els alemanys des del 1940, quan ja havia perdut el seu prestigi polític Organitzà la Legió Valona, que combaté contra l’URSS i perseguí els resistents Condemnat a mort en rebellia el 1945, es refugià a Espanya, on obtingué la nacionalitat espanyola i on es mantingué vinculat a cercles neonazis i ultradretans

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat

Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar

Baró de La Bruère i vescomte de Brié Installat a València, s’associà amb Pasqual Marín per a fundar 1790 el Diario de Valencia , que dirigí un quant temps El 1792 passà a Sevilla, on fundà el Diario Histórico y Político de Sevilla 1792-93 El 1794 fundà a Cadis El Correo del Postillón , i el 1802, el Diario Mercantil de Cádiz Naturalitzat espanyol, combaté contra la invasió napoleònica

D’ideologia liberal, combaté contra els règims absolutistes de Sardenya, de Ferran VII 1821-23 i de Portugal i participà, a París, en la Revolució de Juliol 1830 Lluità contra els carlins 1835 i participà en la campanya del Maestrat de 1837-38 i en el setge de Morella del 1838 Prengué part en la conspiració del 1841 contra Espartero i es revoltà a Saragossa, però fou fet presoner i afusellat

Ascendit a general el 1936, fou fet presoner pels soviets el 1939, però quedà en llibertat arran del pacte russopolonès 1941 L’any 1942 combaté contra Rommel al nord d’Àfrica, i el 1943 a Itàlia Cassino Fou nomenat 1944 comandant en cap de les tropes poloneses pel govern polonès exiliat de Londres En acabar la Segona Guerra Mundial 1945 es negà a tornar al seu país Escriví unes memòries