Resultats de la cerca

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat

Fill de Mitridates IV Filopàtor , fou filhellè i, aliat amb els romans, combaté en la tercera guerra púnica 149-146 aC i en la repressió de la revolta d’Aristònic 133-129 aC Obtingué dels romans el govern de la Frígia i s’emparà de la Capadòcia Sembla que, per instigació de la seva muller, fou occit a Sínope, nova capital del regne pòntic

Fill d’ Ermengol I Succeí el pare, sota la tutela de l’oncle Ramon Borrell de Barcelona, el qual degué adquirir aleshores certs drets sobre els castells d’Alòs de Balaguer, Malagastre, Montmagastre, Rubió i Artesa de Segre, reivindicats més tard pel fill Berenguer Ramon I Combaté els musulmans i aconseguí d’eixamplar notablement les fronteres del comtat Morí durant un pelegrinatge a Terra Santa

Fill d’una família humil, tingué el comandament de les tropes de Britània, i fou aclamat august pels soldats 383 Combaté, amb èxit, a la Gàllia, i, mort Gracià, fou reconegut per Teodosi Defensor de l’ortodòxia cristiana féu donar mort a Priscillià i els seus seguidors, atacà Valentinià II Teodosi intervingué en la lluita i el derrotà Morí a les mans dels seus soldats

En esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní a Charles de Gaulle 1940 i, sota el nom de Leclerc, emprengué a l’Àfrica un seguit de ràtzies contra els enclavaments italians del Fezzān 1941-43 Combaté a Normandia i rebé la capitulació dels alemanys de París 1944 Enviat a la Indoxina, ocupà Hanoi 1946, i més tard fou nomenat inspector de les forces del nord d’Àfrica

Partidari de Mari, fou dels qui resistiren després del retorn de Sulla a Itàlia Pretor a Sicília 82 aC, participà en la primera reacció antiaristocràtica d’Emili Lèpid Refugiat a Hispània, seguí Sertori i combaté sense èxit a València i a Sagunt 75 aC Aïllat del bàndol sertorià, participà en la conjura en la qual Sertori fou occit Fet presoner per Pompeu en una emboscada, fou assassinat

D’ideologia liberal, combaté contra els règims absolutistes de Sardenya, de Ferran VII 1821-23 i de Portugal i participà, a París, en la Revolució de Juliol 1830 Lluità contra els carlins 1835 i participà en la campanya del Maestrat de 1837-38 i en el setge de Morella del 1838 Prengué part en la conspiració del 1841 contra Espartero i es revoltà a Saragossa, però fou fet presoner i afusellat

Com a partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona Combaté fins el juliol del 1713, que, malalt, presentà la dimissió Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, però no en trobaren a nom seu

Baró de La Bruère i vescomte de Brié Installat a València, s’associà amb Pasqual Marín per a fundar 1790 el Diario de Valencia , que dirigí un quant temps El 1792 passà a Sevilla, on fundà el Diario Histórico y Político de Sevilla 1792-93 El 1794 fundà a Cadis El Correo del Postillón , i el 1802, el Diario Mercantil de Cádiz Naturalitzat espanyol, combaté contra la invasió napoleònica

Ascendit a general el 1936, fou fet presoner pels soviets el 1939, però quedà en llibertat arran del pacte russopolonès 1941 L’any 1942 combaté contra Rommel al nord d’Àfrica, i el 1943 a Itàlia Cassino Fou nomenat 1944 comandant en cap de les tropes poloneses pel govern polonès exiliat de Londres En acabar la Segona Guerra Mundial 1945 es negà a tornar al seu país Escriví unes memòries