Resultats de la cerca

Vida i obra Entusiasta de la poesia llatina clàssica, essent estudiant traduí en prosa castellana l’ Ars poetica d’Horaci, publicada a Girona 1768, obra que conté alguns versos en castellà del traductor Pocs anys després publicà la traducció de les Bucòliques virgilianes Girona 1771, també en prosa castellana, amb comentaris i notes erudites En els preliminars d’aquesta darrera obra figuren un bon nombre de composicions poètiques llatines seves Bibliografia Condom i Gratacós, D 1987 Vegeu bibliografia

Membres del partit d’extrema dreta espanyol Vox pronuncien la conferència "Cataluña, una región española" dues setmanes després que el president de la cambra, Antonio Tajani, hi prohibís una conferència dels presidents de la Generalitat, Quim Torra i Carles Puigdemont Un grup de dones reben els conferenciants amb una pancarta allusiva al masclisme de Vox Un eurodiputat flamenc rep comentaris agressius dels conferenciants i del públic quan intenta defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya

Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil

Segons Eusebi de Cesarea, era nadiu d’Alexandria, on ensenyà i predicà vers els anys 120-140 Anteriorment algunes fonts el situen a Pèrsia Volia fer remuntar les seves doctrines fins als apòstols Pere i Maties Hom troba referències a les seves obres, totes perdudes llevat d’alguns fragments de comentaris a l’Evangeli, en les dels apologistes cristians que volien refutar-lo, on s’exposa una cosmologia emanatista, una antropologia dualística i una moral força austera

Ermità de Sant Agustí, ensenyà teologia a París 1285-95 Discrepà de Tomàs d’Aquino en afirmar, no sols la distinció real entre essència i existència, sinó llur separació Anomenat Doctor Fundatissimus , fou famós pels seus nombrosos comentaris a les obres d’Aristòtil Als Països Catalans es difongué sobretot la seva obra De regimine principum , coneguda i citada per Francesc Eiximenis Arnau Estanyol segle XIV en féu la traducció catalana, impresa el 1480 i el 1498

Fou membre del consilium d’Antoní Pius i de Marc Aureli Pensador agut i intelligent, criticà les opinions dels juristes antics entre els quals Julià, i escriví, entre altres, l’obra Digesta , en 31 llibres, tractat, en part dogmàtic i en part casuístic, que fou molt usat pels juristes posteriors Ulpià També escriví unes notae als Digesta i a les regulae de Pomponi, uns comentaris Ad legem Iuliam et Papiam i cinc llibres De officio consulis

Hom ha discutit llargament el significat del seu nom, i encara actualment no ha estat aportada cap solució definitiva, malgrat els treballs de PMaas La Suda és el més gran dels lèxics grecs que s’han conservat comprèn prop de 30 000 mots de caràcter gramatical, etimològic, biogràfic, geogràfic, històric, científic i literari Inspirada en fonts diverses Hesiqui de Milet, comentaris hellenístics tardans, cronografies bizantines, etc, és particularment valuosa per a la història literària de l’antiguitat

L’ús més corrent en l’alta edat mitjana és que text i comentari ocupin dues columnes paralleles, amb amplada diversa i alineació variada sempre que cal El fet ja apareix en el temps carolingi Des del s XII, hom prova d’unir en un sol bloc text i comentari —text glossat—, intent que reïx sobretot en certs comentaris universitaris de dret en dues columnes, en què el text és envoltat simètricament pel comentari, cum textu incluso , la qual cosa imiten antics incunables

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen

Professor a Bolonya i jutge a Barcelona És autor d’una de les glosses més antigues i populars dels Usatges , escrita al s XIV, Glosae seu postillae in Usaticos Barcinonensis , que fou publicada amb les glosses de Jaume i Guillem Vallseca i Jaume Callís per Carles Amorós a Barcelona el 1554 Antiquiores , i d’altres comentaris sobre els Usatges, sobre les constitucions de Pere II i Jaume II, sobre la jurisdicció reial i els consells de pau i treva, entre altres