Resultats de la cerca

Fou contractat pel FC Barcelona l’estiu del 1996, procedent del Santos, on acabava de proclamar-se màxim golejador de la Lliga paulista Amb el Barça, actuant d’interior, jugà tres temporades, en què disputà 103 partits i marcà 36 gols Fou dues vegades campió de Lliga 1998, 1999, dues de Copa 1997, 1998, una de la Recopa 1997, una de la Supercopa d’Europa 1997 i una altra de la Supercopa d’Espanya 1996 Després jugà, entre d’altres, amb l’Olimpiakós grec i novament al Santos brasiler Fou 21 vegades internacional, guanyà una Copa Amèrica 1997 i participà en la Copa del Món 1998

Extrem dret, jugà al FC Barcelona les temporades 2001-02 i 2002-03 Procedia del Cruzeiro, i també havia actuat en l’América de Rio Com a blaugrana disputà 26 partits de Lliga i marcà 1 gol En deixar el Barça jugà, entre d’altres, amb el Benfica, novament amb el Cruzeiro, i amb el Manchester City Fou quatre vegades internacional i fou campió del món amb la selecció juvenil brasilera 1997

S’inicià al Reus Deportiu de la mà de Josep Robledo Fou campió de Catalunya amateur de pes superlleuger 1976, 1977 Es retirà el 1980

Competí amb el Reial Club Marítim de Barcelona, juntament amb el seu germà Antoni Fou campió de Catalunya 1934, 1935, 1936 i d’Espanya 1933, 1934, 1945-48, 1955 en outrigger de dos i de quatre amb timoner Formà part de la selecció espanyola

Soci de les societats de caçadors de les Borges Blanques, de Vinaròs i Diana d’Alcanar, a la qual representa en competició, practica el tir al plat i la caça del conill amb ca eivissenc Fou el primer campió de Catalunya de la modalitat de podenc eivissenc 2009 Anteriorment havia estat el primer classificat de la península a la Copa d’Espanya 2006, 2007, 2008

S’inicià al Club Avenida del Prat de Llobregat Fou jugador del Club de Dards el Prat, amb el qual guanyà quatre Lligues i quatre Copes de Catalunya, i del Vendrell Club de Dards Individualment, fou primer del rànquing català i campió d’Espanya en una ocasió També competí en l’àmbit internacional, com l’Open de Bèlgica, el German Open o el Dutch Open Des del 2003 és seleccionador i capità de la selecció catalana, amb la qual disputà la Copa del Món 2011

Guanyà el Campionat de Catalunya sub-18 2003 i el Circuit Català de Surf 2009 Formà part de la selecció catalana de l’Associació Catalana de Surf i participà en els Jocs Nàutics Intercèltics 2005

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya durant els anys setanta i vuitanta Es proclamà subcampió del món en outrigger de vuit 1977 i fou tercer en dos Campionats del Món 1980, 1981 Guanyà les regates internacionals de Lucerna 1978, 1981 i Amsterdam 1978 amb l’outrigger de vuit El 1982 abandonà l’alta competició i passà a exercir de responsable tècnic del RCMB

Vinculat al Club Nàutic Garraf, es proclamà campió d’Espanya de la classe laser standard 2002, 2004, 2006 Passà a la classe finn on fou subcampió d’Espanya 2012