Resultats de la cerca

Els mesurers de Barcelona treballaven a la plaça del Blat, i els de València a la llotja del blat o almudí A Barcelona formaven una confraria sota l’advocació de la Santíssima Trinitat llur organització corporativa i llur consideració social eren molt semblants a les dels garbelladors A la ciutat de València existia també l’ofici de mesurer d’oli, dependent del municipi

Fundat el 2001, inicià les activitats dos anys després amb el suport de la Confraria de Pescadors del port de Deltebre Installà una estructura flotant amb 34 amarradors, que posteriorment s’amplià a 70 Participa en el Campionat de Catalunya i d’Espanya de spinning mar embarcació, així com en competicions internacionals El 2008 organitzà el Campionat d’Europa de spinning

L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380, els calderers…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, amb marc El pandero és un dels instruments membranòfons amb marc més antics que es mantenen en l’actualitat, especialment en la interpretació de música antiga i tradicional de cultures mediterrànies, i se’n coneixen referències bíbliques N’hi ha dos tipus bàsics el pandero circular, amb marc de fusta circular i una sola membrana, sovint pintats o amb ornamentacions de marqueteria -a Catalunya poc ornamentat i utilitzat en les rondes pels fadrins-, i el pandero quadrat, amb un marc de fusta quadrat amb els cantells…

L’organització gremial dels perruquers tingué lloc al segle XVIII amb la formació d’una confraria de cabelleraires o gremi de perruquers de Barcelona, que es regí per ordinacions del 1733 i del 1769 El 1755 els de València establiren també un gremi i formalitzaren també les respectives ordinacions A Perpinyà, des de l’edat mitjana, constituïren un dels onze collegis d’arts honorables

Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà Conflent i dedicà els seus béns a obres devotes El 1649 escriví el Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser , el qual, sota el pretext de narrar les disputes locals per a la construcció d’una capella, és un retrat novellitzat de la vida i els costums de Rigardà

Generalment, els dervixos formaven part d’una confraria religiosa i vivien en monestirs ribāt o ḫānqāh , molt abundants i rics, sobretot a l’Egipte de l’època dels mamelucs tanmateix, viatjaven també individualment com a monjos mendicants Actualment són majoria els exclaustrats, provinents de la classe baixa, i sovint es lliuren a actes exhibicionistes, possibles gràcies a l’estat hipnòtic, no sempre d’acord amb l’Alcorà

L’edifici Només resta l’església de planta basilical de tres naus, encapçalada per un absis i dues absidioles de planta semicircular Les naus consten tan sols de dos trams i són tancades per una façana moderna que té un campanar de cadireta de dos ulls La nau central és coberta per una volta de canó seguit més alta que els absis, amb una finestra de doble esqueixada i dos ulls de bou a la façana est Les naus laterals i les absidioles no són simètriques Els absis són coberts amb volta de quart d’esfera i tenen una finestra de doble esqueixada…

És un antic nucli de comerç i, sobretot, de pesca el 1659 fou fundada la confraria de pescadors amb 9 patrons i 67 mariners i pescadors al començament del s XX hi residien unes 25 famílies El 1919 s’hi installà una comunitat d’agustines i el 1933 l’església del Carme esdevingué vicaria in capite El turisme s’ha desenvolupat modernament, i hom hi ha construït diversos hotels