Resultats de la cerca

Destacà individualment en una etapa 1974-76 en la qual el seu club, el CN Atlètic, era a la part baixa de la classificació de primera divisió Amb la selecció estatal assolí el subcampionat d’Europa júnior 1975 Ja amb l’equip absolut, participà en els Jocs Mediterranis 1976, on conquerí la medalla de bronze i s’anotà cinc actuacions internacionals

Membre de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, formà part de l’expedició Grenlàndia que coronà set pics verges 1974 També escalà el Kilimanjaro 1973, el McKinley 1975, el Noshat 1976, el Batian 1976, l’Aconcagua, l’Illimani i l’Illampu 1978 Participà en l’expedició Himàlaia-81, on conquerí el Broak Peak, amb Enric Pujol, que morí en el descens 1981

S’inicià al Bigues i Riells Jugà cinc temporades al PHC Sant Cugat i passà al CE Arenys de Munt, amb el qual conquerí la Supercopa Catalana 2011 Fou internacional tant amb Catalunya, amb la qual guanyà la Copa Amèrica 2011, com amb Espanya Com a individual, fou guardonada amb el premi de portera menys golejada de la Copa Amèrica 2007

Fou un dels jugadors més destacats del Futbol Club Barcelona els anys cinquanta Conquerí les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1953, 1954 i cinc edicions de la Copa del Generalísimo 1950, 1951, 1952, 1955, 1956 Quan deixà el Barça jugà amb l’equip de l’Associació Esportiva Maquinista Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola Jugà amb la selecció catalana

Fitxà pel Club Joventut de Badalona 1990-93 procedent del Real Madrid Amb la Penya obtingué dos títols de Lliga 1991, 1992 i disputà la final de l’Eurolliga 1992 Dirigí la selecció espanyola 1993-2001, amb la qual conquerí un subcampionat d’Europa 1999 i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment fou director tècnic de la federació espanyola

Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos 1794 El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica Obligat a dimitir pel Directori 1796, fou detingut 1797 i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres 1798 El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat

Segon fill de Guillem I d’Orange Fou nomenat president del consell d’estat de les Províncies Unides 1584, i després governador i capità general 1587 Conquerí per a Castella Breda 1590, Nimega 1591, Nieuwpoort 1600 i Rhinberg 1601, entre altres places S'oposà a la treva dels Dotze Anys 1609-21 un cop finida, no assolí cap triomf bèllic decisiu

Situada a l’esquerra del Tejo, és centre comercial i té indústries tèxtils Denominada Praesidium Julium pels romans, canvià sovint de dominadors a l’edat mitjana, fins que el 1147 Alfons I la conquerí dels àrabs per a Portugal Té, entre altres edificis remarcables, les esglésies gòtiques de São João d’Alporão avui museu arqueològic, de Graça, i la barroca dels jesuïtes 1676

Fill i successor de Teodoric I, durant el regnat del seu pare havia lluitat contra els ostrogots i els visigots Conquerí Borgonya 534 amb els seus oncles Xildebert I i Clotari I i en compartí amb ells el domini Passà a Itàlia, on vencé els grecs i els gots 539 i hi deixà un record terrorífic per la brutalitat de les seves campanyes

Membre del Club Tennis de la Salut, arribà a ser número u del rànquing català 2007 Juntament amb Mariona Corrales, fou subcampiona de Catalunya i del Master de pàdel de Catalunya 2008, competició en què foren la millor parella femenina el 2010 Guanyà diverses proves del circuit català i fou campiona de Catalunya de mixtos Amb la selecció catalana conquerí un Campionat d’Espanya