Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
el Corb
Astronomia
Constel·lació austral entre les de la Verge i de l’Hidra femella.
Els seus estels més importants són l’α - Corvi , nan de magnitud visual 4,18, situat a 63 anys llum de distància i que pertany a la classe espectral F 2, i el β- Corvi , gegant de magnitud visual 2,84, que és a una distància de 63 anys llum i pertany a la classe espectral G 4
la Copa
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Lleó i de l’Hidra femella.
L’estel principal és un gegant de magnitud aparent 4,20, situat a 163 anys de llum de distància i que pertany a la classe espectral K1
Alcor
Astronomia
Estel de la constel·lació de l’Ossa Major, situada prop de Mizar.
És una binària i té magnitud 4,2 És a una distància de 80 anys llum
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…
gamma
Astronomia
Símbol emprat per a designar el tercer estel més brillant d’una constel·lació.
el Cavallet
Astronomia
Constel·lació boreal, al nord de l’Aquari i a l’oest del Pegàs.
L’estel més brillant és de magnitud 4
el Dragó
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major i l’Ossa Menor.
L’estel principal, α Draconis , de quarta magnitud, és un estel blanc que forma part d’un sistema binari L’estel γ Daconis , dit Etamín , té importància històrica per les observacions que Bradley efectuà sobre ell, les quals el conduïren a la descoberta del fenomen de l' aberració de la llum
Corona Boreal
Astronomia
Constel·lació de l’hemisferi boreal, situada entre les d’Hèrcules i del Serpent.
És molt petita, però de forma ben definida, puix que set dels seus estels principals dibuixen un arc de cercle al firmament Té 36 estels visibles a ull nu, dels quals un de segona magnitud, α-Coronae Borealis, que és un doble espectroscòpic situat a 71 anys llum Les seves components són blanques, i les seves magnituds respectives, 2,31 i 2,42
el Sextant
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Lleó, la Copa i l’Hidra femella.
Conté 34 estels visibles a ull nu, el principal dels quals, α Sextantis , té una magnitud visual de 4,5, pertany al tipus espectral A0 i és situat a una distància de 270 anys llum
els Gemínids
Astronomia
Important eixam de meteors amb un punt radiant a la constel·lació dels Bessons.
És ric en aeròlits Té lloc anualment des de finals de novembre fins a mitjan desembre, amb el pic d’activitat al voltant del 14 de desembre El cos progenitor dels Gemínids és l’asteroide 3200 Phaethon