Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
El Juez de Paz
Periodisme
Periòdic polític i satíric en castellà que sortí a Palma (Mallorca) de l’1 de novembre de 1868 al 25 de gener de 1872, dirigit per Miquel Bibiloni i Corró.
S’oposà al canvi de règim del 1868 i defensà la restauració
allisador
Tecnologia
Corró de boix o d’una altra fusta forta, de superfície llisa, amb dos agafadors als seus extrems, que fan servir els cerers per a allisar i polir els ciris.
Xavier Rubert i de Ventós
Xavier Rubert i de Ventós
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura catalana
Política
Filòsof, escriptor i polític.
Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de Cincinnati 1964, a la Facultat de…
,
piano de maneta
Música
Tipus de piano mecànic que sona en girar una maneta que acciona el suport programat del so, un corró amb pues o un plec o rotlle de paper o cartró perforat.
No té apagadors i els seus martells estant recoberts de cuir S'atribueix la seva invenció a Joseph Hicks
tamponar
Indústria tèxtil
Cobrir amb vernís espès la superfície (d’un corró d’estampar), per tal de reforçar el gravat, sense rebaixar-ne la superfície, en sotmetre’l novament a l’acció de l’àcid.
afluixapapers
Tecnologia
Dispositiu que permet d’introduir o de treure lliurement el paper d’una màquina d’escriure o calculadora mitjançant la lleugera separació del conjunt de petits corrons que apliquen el paper contra el corró principal.
teler
Teler
© C.I.C - Moià
Indústria tèxtil
Aparell o màquina per a teixir.
El teler per a fabricar teixits formats per ordit i trama, en la seva forma més elemental, té els òrgans operadors disposats de la manera següent al darrere té collocat el plegador d’ordit, del qual es desenrotlla cap amunt l’ordit Aquest passa pel guiafils i es desvia adoptant una direcció horitzontal Forma seguidament la creu mitjançant les canyes i a continuació passa a través dels lliços , els quals amb el seu moviment alternatiu vertical, tanquen i obren en tots dos sentits la calada Més endavant hi ha el batà , animat d’un moviment de vaivé, compost de les taules , per on corre la…
piano de maneta
Música
Tipus de piano mecànic que sona en girar una maneta que acciona el suport programat del so, normalment un corró amb pues, o bé un plec de paper, un cartró perforat o un rotlle de paper perforat.
La seva sonoritat divergeix de la del piano, ja que normalment no té apagadors i els martells són recoberts de cuir Molt emprat pels músics de carrer a partir del segle XIX, la seva invenció s’atribueix a l’anglès Joseph Hicks La seva construcció fou durant molt temps italiana i anglesa, i la major parts dels seus fabricants a Anglaterra foren d’origen italià
cultura talaiòtica
Vista de l’interior del poblat talaiòtic de son Catlar (Ciutadilla) amb les restes d’altres monuments de la cultura talaiòtica
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Nom donat a la civilització indígena de Mallorca i Menorca durant les darreres fases de l’edat del bronze i la del ferro, derivat del talaiot, un dels seus monuments més significatius.
Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…
pinta
Pinta
© Fototeca.cat / Idear
Música
En les capses de música, generador del so format per llengüetes metàl·liques de longituds diferents, en forma de dents, que sonen en ser pinçades per les pues del corró o bé per les pestanyes d’un disc metàl·lic.
Originalment, les llengüetes eren independents les unes de les altres i s’agrupaven en nombre de tres, quatre o cinc, però a partir de l’any 1820 foren totes tallades en una sola planxa d’acer Vers el 1825, la mida estàndard de la pinta era d’unes 250 dents, que cobrien el rang d’unes sis octaves i estaven afinades en temperament desigual Les grans capses de música tenien dues pintes amb mecanismes apagadors del so que permetien repetir les notes amb rapidesa