Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Francesc de Borja
Cristianisme
Cardenal de paternitat no documentada.
Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà
Amalasunta
Història
Reina dels ostrogots.
Filla de Teodoric I el Gran i mare d’Atalaric, durant la minoritat del qual 526-534 actuà de regent La seva política d’apropament a Orient li valgué l’hostilitat del partit nacional, el qual trobà en la mort d’Atalaric 534 l’ocasió de la revolta Aleshores la regent es veié obligada a compartir el poder amb el seu cosí Teodat El 535, aquest l’empresonà a Bolsena, on morí poc temps després, fet que provocà la intervenció militar de Justinià i el començament de la reconquesta d’Itàlia pels bizantins
Amos Bronson Alcott
Educació
Filosofia
Educador i filòsof nord-americà.
Pare de Maria Lluïsa Alcott i cosí de William Alcott Reformador pedagògic, de tendència mística i socialista, intentà la renovació de l’educació dins l’ambient purità de Boston, on inicià una escola, inspirada en les teories de Pestalozzi 1828-30 Publicà Conversations on the Gospels , resultat d’un treball amb els infants, que provocà el tancament de l’escola És autor de Concord Days 1872, The Doctrine and Discipline of Human Culture 1836, Ralph Waldo Emerson 1865 i Observations on the Principles and Methods of Infant Instruction 1830
Guillem d’Erill i de Castellvell
Història
Senyor de Castellvell.
Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319
Frederic Armangué Feliu

Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Pilot automobilístic conegut com a Frick.
Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions territorials…
Maria d’Àustria
Història
Emperadriu romanogermànica, reina d’Hongria i Bohèmia i arxiduquessa d’Àustria.
Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria
Major I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d’Aragó.
Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella
Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries
Història
Senyor de Torà i Rupit, fill del vescomte Ramon Folc (V) de Cardona, de qui heretà els territoris (1275).
Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles
Heinrich Albert
Música
Compositor alemany.
Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina