Resultats de la cerca

Formà part de la generació d’escriptors d’esquerra dels anys trenta que incloïa C Isherwood, C Day-Lewis i WEAuden, entre d’altres Fou coeditor d' Horizon 1940-41 i d' Encounter 1953-65 Membre del Partit Comunista del 1936 al 1940, publicà obres de fort contingut polític Poems of Spanish Civil War , 1939 Posteriorment es distancià del comunisme, que condemnà públicament amb altres escriptors en The God that failed 1949 La seva producció poètica posterior s’orientà cap a l’intimisme Poems of Dedication , 1947 The Edge of Being , 1949 The Generous Day , 1971 Publicà també…

Fou lector a les universitats de Glasgow i Vancouver Exercí una llarga tasca com a crític d’art des de la premsa diària, notablement al Diario de Barcelona  i La Vanguardia Com a poeta centrà el seu interès en la poesia experimental i la seva relació amb la imatge Ultra participar en nombroses exposicions de poesia visual, publicà els reculls Les arrels assumptes 1972, Persistència del cercle 1972, Postals nord-americanes per a una noia de Barcelona 1972, Progressió icònica 1973 i Imatge enllà 1973 Amb Guillem Viladot i Joan Brossa, amb qui feu la primera exposició de poesia…

Lluità a la Primera Guerra Mundial com a comandant de submarí, i el 1918 els anglesos el feren presoner Hitler li encarregà el comandament 1935 de la flotilla de submarins de la marina alemanya Ascendí a contraalmirall 1939 i a vicealmirall 1940 Els primers anys de la Segona Guerra Mundial dirigí les accions submarines contra la Gran Bretanya Després d’haver fet costat a Hitler, enfront dels crítics, a l’atac a l’URSS, fou nomenat almirall març del 1942 i, poc temps després gener del 1943, cap suprem de la Kriegsmarine Els darrers dies del Tercer Reich, proclamat successor de…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1965, els dos anys següents en fou professor ajudant a la càtedra de dret polític Tanmateix, la seva trajectòria posterior se centrà, sense abandonar totalment la pràctica jurídica, en la creació literària i en la participació en activitats i institucions culturals diverses, moltes de les quals contribuí a impulsar fou, entre altres, director de publicacions de l’Editorial Kairós del 1967 al 1971, codirector del suplement literari de Tele-exprés 1974-78, cofundador i membre del comitè de redacció de la revista Hora de Poesía 1984, director…

De formació autodidàctica, es donà a conèixer a vint anys amb la publicació de proses i poemes a la premsa catòlica d’Igualada Virtus et Labor  i Llibertat El 1929 fou cofundador de Revista d’Igualada  i durant els anys trenta collaborà a La Revista , La Publicitat i La Veu de Catalunya El 1934 publicà el seu primer llibre de versos, Ònix i níquel De ressons neopopularistes i avantguardistes, però sobretot inserint-se en les reformulacions del romanticisme pròpies de part de la poesia europea de l’època els temes del somni i la infantesa, l’associació de poesia i pregària, etc, aquesta…

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i fou catedràtica de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Pompeu Fabra Ha conreat la crítica literària a diferents mitjans de comunicació Revista de Girona ,  Serra d’Or i El País , entre altres i ha publicat La poesia de Rafael Masó per una anàlisi de la poètica noucentista 1980 i La construcció del sentit 1986 Aquest darrer volum obtingué el premi Crítica Serra d’Or 1987 i premi de Literatura Catalana de la Generalitat-assaig, l’any 1987 És també autora de Virtuts textuals 1990, premi d’assaig Josep…

Estudià pantomima amb Jacques Lecoq Des del 1971 dirigí produccions a Frankfurt, Berlín i Colònia Collaborà amb els dramaturgs Dieter Sturm i Christoph Leimbacher en la direcció del Teatre Schaubühne am Leniner Platz de Berlin 1985-1988 El seu muntatge de Terre étrangère de Schnitzler pel Théâtre des Amandiers de Nanterre 1984 li valgué ésser guardonat per l’associació de crítics El 1996 obtingué un triomf internacional amb Jouer avec le feu , de Strindberg El 1998 assumí la direcció teatral de les Wiener Festwochen i fou guardonat amb el premi teatral de Berlín També ha dirigit…

Graduat en matemàtiques a la Universitat de Harvard, es doctorà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia el 1961 Del 1963 al 1988 fou professor de física a la Universitat de Cornell Ithaca, Nova York L’any 1988 passà a la Universitat de l’estat d’Ohio, on es retirà el 2008 Demostrà que els fenòmens crítics de les transicions de fase es diferencien de la majoria dels altres fenòmens físics pel fet que, a efecte de llurs càlculs, es regeixen per escales molt diverses Les seves descobertes són aplicables a un gran nombre de situacions físiques Destacà també en l’estudi dels quarks,…

Professor a Cambridge 1911-39 i director de la revista Mind en 1921-47, s’alineà amb el corrent dels crítics de l’idealisme, entre els quals Bertrand Russell i LWittgenstein, amb els quals posà els fonaments de la filosofia analítica, posició reflectida en els articles com The Nature of Judgement 1899 i The Refutation of Idealism 1903, que posteriorment recollí en els Philosophical Studies 1922 Tractà àmpliament de problemes ètics, que abordà des de la perspectiva de l’anàlisi lingüística, i arribà a la conclusió que el terme ‘bo’ i els seus derivats i sinònims que fonamenten els sistemes…

En una primera etapa conreà el retrat Mme Lecourtois 1845 Musée du Louvre El 1849 s’installà a Barbizon, prop de ThRousseau, on residí fins a la seva mort Des d’aquest moment conreà el tema rural, incloent sempre les figures dels camperols en el paisatge, en un estil que es troba dins la tradició del realisme holandès Bé que el seu concepte de la societat camperola era conservador, la grandiosa simplicitat amb què la representà féu que els crítics liberals consideressin la seva pintura com a socialista, intenció que ell no pretenia de donar-li, bé que no refusà aquestes…