Resultats de la cerca
Es mostren 775 resultats
Jaume del Bosc
Literatura catalana
Poeta.
Conegut també com a fra Bosc Pertangué a l’orde de Montesa i fou comanador d’Onda Participà en el certamen poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València el 1486, amb la composició L’obra major que Déus etern ha feta Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
,
Coma-ruga

Coma-ruga, vista des del mar
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), sorgit a la platja de Coma-ruga, que s’estén a ponent de les platges de Calafell i de Sant Salvador i que és continuada per la platja de Francàs fins al promontori de Berà (Tarragona).
Era una antiga zona pantanosa estany de Coma-ruga , estany de Francàs, propietat del municipi del Vendrell tot i no pertànyer al seu terme fins a època recent, amb deus d’aigua mineromedicinal, explotades al començament del segle XX per dos establiments balnearis banys de Coma-ruga els quals donaren lloc a la formació d’un nucli d’estiueig, molt desenvolupat a partir de 1950-60 El 1981 hi fou inaugurat un port esportiu
Agelades d’Argos
Escultura
Escultor grec.
És el representant més destacat de l’escola d’escultura d’Argos al començament del segle V aC La força, el moviment, la tensió d’aquesta escola foren orientats per Agelades cap a un major deseiximent i llibertat És autor de nombroses estàtues d’atletes, de cavalls de cursa i d’imatges de déus com el Zeus d’Itomates Sembla que fou el mestre de Policlet, de Miró i també de Fídies
Orito
Caseria
Caseria del municipi de Montfort (Vinalopó Mitjà), situat uns 3 km a l’E de la vila, al peu del vessant occidental de la muntanya de Sant Pasqual.
Al santuari d’Orito es venerada la Mare de Déu d’Orito , que la tradició diu que fou trobada el 1532 el 17 de maig s’hi celebra un important romiatge al seu costat fou bastit 1558 un convent de franciscans alcantarins, on residí 1565-73 sant Pasqual Bailón desamortitzat el 1835, s’hi establiren el 1898 els caputxins Els banys d’Orito foren bastits al voltant de les deus d’aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent
Yajur-veda
Manual litúrgic, dóna una importància cabdal al sacrifici yaja , fins al punt que els déus són sovint sotmesos a la voluntat dels bramans Representa la transició entre la religió espontània del Ṛig-veda i el darrer període bramànic, marcat pel ritualisme i el classisme El text actual consta de dues recensions saṃhitā l’anomenada Taittirīya Saṃhitā o Yajur-veda negre , molt confusa i obscura, i la Vājasaneyī Saṃhitā o Yajur-veda blanc , més metòdica i més clara
Antínous
Antínous , escultura romana
© Fototeca.cat
Història
Jove bitini esclau de l’emperador Adrià.
Navegant pel Nil, en saber que un oracle havia amenaçat de mort el seu senyor, es llançà a l’aigua i s’hi ofegà per salvar la vida de l’emperador mitjançant la seva com a sacrifici als déus Adrià li consagrà una ciutat, Antinòupolis, i una gran quantitat d’estàtues per tot l’Imperi i l’elevà a la categoria de divinitat Els estudis moderns no comparteixen la tradició que feia d’ell l’amant de l’emperador
Tuatha Dé Danann
Mitologia
En la mitologia celta, poble (‘poble de la deessa Dana’) que habità a Irlanda abans de l’arribada dels fills de Mile, avantpassats de l’actual poble irlandès.
Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país
Jordà
Riu
Riu de Palestina (350 km).
Neix a l’Hermon, a la confluència de les fronteres d’Israel, el Líban i Síria, travessa el llac de Genesaret i desemboca a la mar Morta És el riu més important i més cabalós de la regió 37 m 3 /s, vital tant per a Jordània com per a Israel, que des del 1967 en controla pràcticament totes les deus En la Bíblia té, així mateix, un relleu considerable marca l’accés a la Terra Promesa segons els evangelis, Jesús hi fou batejat
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
deisme
Religió
Doctrina religiosa que reconeix l’existència d’un Déu personal, principi i causa de l’univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació.
Aquest Déu, conegut només per la raó, pot ésser identificat amb cadascun dels déus de les diferents religions, mentre aquests siguin despullats de llurs elements històrics i positius Aquesta doctrina aparegué a Anglaterra, a la segona meitat del s XVI, i, sota l’impuls de lord Cherbury, s’estengué també a França, on se'n feren ressò, entre altres, Voltaire, Rousseau, Montesquieu i la major part dels enciclopedistes A Alemanya tingué seguidors des de mitjan s XVIII i en fou representant l’escola wolfiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina