Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
fusió
Física
Pas de l’estat sòlid a l’estat líquid.
En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de…
estraperlo
Economia
Història
Negoci il·legal de productes intervinguts per l’estat, venuts a preus abusius.
Després de la guerra civil de 1936-39 i fins el 1955, aproximadament, fou aplicat al comerç extralegal —o a l’adulteració— d’aliments, medicaments, combustible i objectes manufacturats que sorgí com a conseqüència de la penúria econòmica de la postguerra Als Països Catalans fou especialment important el tràfic de la farina, del sucre, de l’oli d’oliva i, per a la fabricació de tèxtils, del cotó L’excessiva perduració del sistema de racionament 1939-52 afavorí el desenvolupament de l’estraperlo i la formació d’enormes fortunes, reunides en pocs anys Els anomenats nous rics o estraperlistes…
Georgina Elias Puigbó
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Pivot formada al Picadero JC de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria encara en edat júnior Amb la desaparició del Picadero, passà al CB l’Hospitalet, on compaginà la Lliga estatal de primera divisió amb el Campionat d’Espanya júnior, on resultà guanyadora i fou designada la millor jugadora En desaparèixer també el CB l’Hospitalet, fitxà pel CB Cantaires de l’Ebre-Delta de Tortosa, on jugà fins el 1989 i amb el qual es proclamà triple campiona de Lliga i de Copa de la Reina 1987, 1988, 1989 Una lesió l’allunyà de l’elit del basquetbol femení Internacional amb la…
Unió Esportiva Sant Joan Despí
Futbol
Club de futbol de Sant Joan Despí.
Fou fundat l’any 1906 El 1912 es dissolgué i el 1916 fou refundat Durant els anys trenta participà en el Campionat de Catalunya amateur amb el nom de Club Esportiu Santjoananec En l’edició de 1934-35 fou campió del grup del Llobregat A mitjan anys quaranta tornà a desaparèixer i al començament dels cinquanta recuperà l’activitat amb el nom de Club de Futbol Sant Joan Despí El 1991 es fusionà amb l’Atlético Villadolores i l’Atlético Torreblanca i adoptà el nom actual La temporada 2007-08 quedà campió de grup de primera territorial i pujà a preferent, la màxima categoria que ha…
Televisió de Mallorca
Emissora de televisió del Consell Insular de Mallorca.
Creada per iniciativa del Consell de Mallorca quan governava un pacte encapçalat per Unió Mallorquina, es posà en marxa el 10 de maig de 2005, en fase de proves, amb un informatiu diari d’una hora Les emissions regulars arrencaren l’11 de setembre d’aquell mateix any Aplegà tots els canals locals que corrien el perill de desaparèixer amb el canvi a la televisió digital terrestre i fou un dels pocs canals que emetia televisió íntegrament en català a les Illes Balears, i disposava d’un servei de televisió a la carta a través de la xarxa L’any 2011, el Partit Popular, al capdavant…
Patrimoni Digital de Catalunya
Projecte de preservació de les pàgines web de Catalunya.
Consisteix en un repositori creat el 2005 per la Biblioteca de Catalunya que vol recollir i preservar per al futur les pàgines web de caràcter cultural, científic i general publicades a Catalunya o que continguin informació sobre Catalunya Respon a la necessitat de conservar la producció digital distribuïda per internet que, per la seva naturalesa efímera, podria desaparèixer amb facilitat El projecte segueix les directrius internacionals de la UNESCO sobre preservació del patrimoni digital Té com a collaborador del Centre de Supercomputació de Catalunya CESCA i el suport de la…
Sant Marcel (Cornudella de Montsant)
Art romànic
El lloc de Sant Marcell o Marcel, a la vora del riu de Siurana, va ser colonitzat per Pere de Déu a partir del 1180 En aquesta data el rei Alfons I va fer donació a Pere de Déu del territori de Sant Marcell i la vall de Porrera perquè el repoblés Com assenyala el topònim, en aquest indret s’havia bastit una església, de la qual es té una única referència del 1258 El nucli de població de Sant Marcell potser va desaparèixer aviat com a tal el fet és que l’església mai no va passar de ser una sufragània, ja que no figura en la relació d’esglésies i beneficis que contribuïren a la…
Capella del castell de Palafolls
Art romànic
Dintre de les impressionants ruïnes del castell de Palafolls es conserva sencera l’antiga capella que fa pocs anys fou restaurada pels “Amics dels Castells” És un edifici de planta clàssica, de nau, absis i volta apuntada, refet tardanament, però que ja devia existir en època romànica En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a l’església parroquial de Sant Genís de Palafolls d’aquí va desaparèixer al final de la guerra civil 1939 També es tenen notícies…
palau del marquès de Dosaigües
Casa senyorial de la ciutat de València construïda al sXV.
Al s XVIII el seu propietari Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, encarregà al pintor Hipòlit Rovira i Merí, protegit seu, el disseny d’una reforma de caire decoratiu 1740, que fou executada per Ignasi Vergara i Lluís Domingo La portada del palau, fruit d’aquesta reforma, és una obra mestra de l’art rococó tallada en pedra alabastrina de Ninyerola, representa allegòricament les dues aigües de València, el Xúquer i el Túria, i el conjunt és coronat amb la imatge de la Mare de Déu Vers el 1875 una nova reforma féu desaparèixer uns importants frescs exteriors de Rovira…
Joan Garcia
Música
Cantor, organista i mestre de capella aragonès.
Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina