Resultats de la cerca
Es mostren 1298 resultats
Club d’Escacs Manresa
Escacs
Club d’escacs de Manresa.
Fundat l’any 1928 per Ricard Riu, fou el club més destacat de Manresa durant els anys vint i trenta Organitzava nombrosos torneigs, exhibicions de campions mundials i conferències sobre escacs Els actes més rellevants tenien lloc al Casino de Manresa El 1933 organitzà una destacada exhibició amb el Club d’Escacs Barcelona Després de la Guerra Civil fou refundat però perdé notorietat en pro de l’Escacs Catalònia Club Actualment participa al Circuit d’Escacs de la Catalunya Central i n’organitza un dels encontres Ha organitzat, entre d’altres, el Memorial Vilajosana i…
Associació Numismàtica Espanyola
Associació d’àmbit internacional, de col·leccionistes, estudiosos i afeccionats a la numismàtica.
Fundada a Barcelona el 27 de març del 1955 Té per objectiu fomentar el colleccionisme i les diferentes branques de la ciència numismàtica, en el seu sentit més ampli monedes, medalles, paper moneda, etc Publica la revista Gaceta Numismática Anualment atorga els premis Javier Conde Garriga, al millor llibre sobre numismàtica, i l’Excellent al Mèrit Numismàtic, a la institució o persona destacada en l’àmbit de la numismàtica També celebra cada any la Setmana Nacional de Numismàtica —dins la qual organitza conjuntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona “Trobades d’Estudis…
Joaquim Fiol i Pujol
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Demòcrata i republicà, fundà i dirigí el setmanari El Iris del Pueblo en la primera època 1855-56 Collaborà a l’Ateneu Balear 1863 Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865 Amic de Castelar, fou membre de la Junta de Govern de les Balears octubre del 1868 Fou cònsol d’Espanya a Alexandria novembre del 1868 i governador civil d’Almeria abril del 1870 Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, escriví Poesías 1868 i el fullet Una preocupación mallorquina 1877, on combaté les posicions de Josep Taronjí sobre la qüestió xueta
Josep de Bellafila
Història
Cavaller.
Conseller segon de Barcelona, fou enviat com a ambaixador a Valladolid 1602 a fi d’obtenir per a Barcelona el reconeixement del dret exclusiu de batre moneda al Principat Posteriorment 1622 tingué una destacada intervenció en l’oposició al nomenament del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, com a lloctinent del rei, temorós de la tendència del bisbe a seguir la política reial L’any 1635 fou enviat pels consellers de Barcelona i la Generalitat com a ambaixador a Madrid, d’on fou expulsat, per protestar de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i dels allotjaments de les tropes…
Erhard Loretan
Alpinisme
Alpinista suís.
S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos
Primer Congrés Universitari Català
Assemblea de professors, estudiants i intel·lectuals catalans celebrada a Barcelona del dia 31 de gener al 2 de febrer de 1903 per a tractar de l’organització d’una universitat catalana autònoma.
Hi assistiren 1 280 congressistes, i la presidí Jaume Algarra i Postius, que havia estat secretari de la comissió organitzadora formada pel Centre Escolar Catalanista, l’Agrupació Escolar Catalanista Ramon Llull, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la Federació Escolar Catalana Defensaren les ponències Cebrià de Montoliu, Eugeni d’Ors, Domènec Martí i Julià i Josep Bertran i Musitu, entre d’altres, i hi tingueren una intervenció destacada Lluís Domènech i Montaner, Joan Bardina i Joaquim Casas i Carbó Hom hi acordà la creació dels Estudis Universitaris Catalans , i…
Grup Tago
Grup artístic format a Mallorca el 1959 entorn de Pere Quetglas —Xam—.
Prengué el nom de l’illa de Tagomago Eivissa L’integraren Francesc Carreño Prieto, JA Ferrero, Francesc Vidal — Fraver —, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M Rivera i Bagur, A Giménez Toledo — Antonio de Vélez —, com a pintors Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors, i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma Representaren la irrupció collectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada…
Lucía Sánchez Saornil
Història
Anarquista i poetessa castellana.
Els anys vint publicà de manera dispersa nombrosos poemes afins a l’ultraisme Collaborà en nombroses publicacions, com La Revista Blanca , Tiempos Nuevos i Solidaridad Obrera , de Barcelona, des del 1933 a CNT , de Madrid, i el 1937 a Umbral de València Destacada feminista, fou, juntament amb MComaposada i APoch, fundadora de l’organització llibertària femenina i redactora i directora de Mujeres Libres 1936 El 1938 ocupà la secretaria del consell general de Solidaritat Internacional Antifeixista Publicà El “romancero” de Mujeres Libres 1938 Després d’uns quants anys d’exili,…
Arnald Steiger
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i arabista suís, catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Zuric i, des del 1961, de Madrid.
La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el…
Abdul Kalam
Política
Enginyer aeronàutic i polític indi.
Estudià a l’Institut Tecnològic de Madràs actual Chennai del 1954 al 1957, i el 1963 ingressà a l’Organització Índia per a la Recerca Espacial i tingué una participació destacada en el llançament dels primers satèllits indis 1980-82 El 1982 passà a dirigir el programa de desenvolupament de míssils guiats, que féu el primer assaig el 1985 Fou assessor militar i científic del govern en 1992-99, i en 1999-2001 fou ministre de ciència i tecnologia Entre el 2002 i el 2007 fou president de l’Índia, el primer musulmà a ocupar aquest càrrec
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina