Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
Vilanova de Sixena
Municipi
Municipi d’Aragó, dins la comarca dels Monegres a la província d’Osca, vora l’Alcanadre.
Pertangué a la diòcesi de Lleida, i posteriorment passà a la de Barbastre Lloc de naixement de Miguel Servet Dins el seu terme hi ha el monestir de Sixena
Julián de Loba
Cristianisme
Cardenal de Benet XIII.
El 1416, essent prior de Daroca, servia ja el papa Luna, el qual el creà cardenal i bisbe i li assignà el títol de la diòcesi suburbicària d’Òstia 1422
anell episcopal
Cristianisme
Anell que forma part de les insígnies del bisbe ja des del segle VII.
El seu ús es generalitzà els segles IX-X És un símbol de la seva vinculació a la diòcesi Els abats, algunes abadesses i altres prelats porten un anell semblant
Pere de Puigverd
Història
Abat de Santes Creus (1158-85).
Fill probable del magnat homònim Fou un dels primers monjos catalans del monestir cistercenc de Valldaura-Ancosa i el quart abat del monestir i primer de filiació catalana Al llarg del seu abadiat la comunitat s’establí definitivament a l’indret de Santes Creus abandonant Valldaura del Vallès Cerdanyola i l’indret d’Espluga d’Ancosa, on no s’arribà a establir per manca d’aigua La installació a Santes Creus, que el monestir posseïa des del 1158, fou molt dificultosa per les qüestions sobre la jurisdicció religiosa del lloc, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona i al bisbe de Barcelona La…
Pomar
Poble
Poble, al municipi de San Miguel del Cinca (Osca), a la dreta del Cinca, aigua avall de Montsó.
Pertany a la diòcesi de Lleida El 1273 Ferran Sanxis, fill de Jaume I, fou assetjat pel seu germà l’infant Pere al castell de Pomar pres, fou ofegat al Cinca
Francesc Llompard
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fou examinador sinodal de la diòcesi mallorquina i professor d’hebreu i de retòrica Alguns dels seus sermons, força eloqüents, foren impresos també publicà el tractat De re grammatica hebreorum 1627
comissari de la Croada
Història
Comissari eclesiàstic creat al segle XVI per a cadascuna de les demarcacions eclesiàstiques de la monarquia hispànica, a qui corresponia la recapta de les almoines destinadas a obtenir els beneficis de la butlla de la Croada, la publicació de la qual havia de vetllar.
A les corts catalanes del 1547, el càrrec fou declarat incompatible amb el d’inquisisdor Des del concordat del 1851 les seves funcions foren exercides per l’ordinari de la diòcesi
sufragani | sufragània
Cristianisme
Dit del bisbe d’una diòcesi sotaposat a l’autoritat de l’arquebisbe o metropolità.
Hom creu que el concepte deriva del dret de sufragi que aquests bisbes tenien al sínode metropolità, o també perquè no podia ésser consagrat sense el permís o sufragi del metropolità
bisbessa
Cristianisme
En algunes esglésies cristianes, dona que ha rebut l’ordenació episcopal, cap d’una diòcesi.
bisbe auxiliar
Cristianisme
Bisbe nomenat per a ajudar un altre bisbe en l’administració de la seva diòcesi.
No té jurisdicció ni dret de successió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina