Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
Theo Olof
Música
Violinista neerlandès d’origen alemany.
A cinc anys inicià els estudis de violí amb la seva mare, la violinista Elvira Schmuckler Fugint de l’Alemanya nazi, el 1933 la seva família es traslladà a Amsterdam, on es perfeccionà amb Oskar Back i on debutà el 1935 Després de la guerra feu gires per Europa, els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1951 al 1971 fou concertino de l’Orquestra de la Residència de la Haia Amb el violinista Herman Krebbers formà un duet de violí per al qual compongueren concerts H Badings, G Frid, H Kox i B Maderna 1969 El 1974 fou nomenat concertino de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, posició que…
Leonid Borisovič Kogan
Música
Violinista ucraïnès.
El seu pare, fotògraf i violinista afeccionat, li impartí les primeres lliçons de música Els extraordinaris dots musicals que mostrà des de petit feren que la seva família es traslladés a Moscou per tal que hi pogués continuar els estudis Fou deixeble de Leopold Auer al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1948 A disset anys debutà a Moscou i actuà en diverses ciutats de la Unió Soviètica Encara que havia guanyat alguns concursos a Rússia, la seva carrera internacional es desenvolupà arran de l’obtenció del primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1951 i debutà als EUA l’any…
Oleg Kagan
Música
Violinista rus.
Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà música de cambra…
Walter Weller
Música
Director i violinista austríac.
Estudià violí al Conservatori de Viena i el 1956 ingressà en l’Orquestra Filharmònica de la mateixa ciutat, en la qual fou violí solista Dos anys més tard fundà el Weller Quartet 1958-69 A partir del 1966 començà a estudiar direcció d’orquestra amb Karl Böhm i Horst Stein El 1968 debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Viena i poc després començà a dirigir a l’Òpera de Viena El 1973 actuà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Londres a la capital britànica El 1988, també a Londres, dirigí la primera interpretació de la reconstrucció feta per Barry Douglas de l’únic moviment…
I Musici
Música
Conjunt orquestral fundat a Roma el 1952 per un grup d’estudiants de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, que iniciaren l’aventura professional sota els auspicis del seu professor Remy Principe.
I Musici és una de les orquestres més famoses del món, i figura per dret propi entre els grups amb més discografia, amb centenars de gravacions consagrades fonamentalment al repertori barroc italià La immensa obra d’Antonio Vivaldi és un dels grans cavalls de batalla del conjunt, integrat per onze instrumentistes de corda i clavicèmbal Amb una activitat concertística incessant, I Musici roman fidel al seu estil, allunyat de la revolució barroca amb instruments d’època iniciada als anys setanta per N Harnoncourt i G Leonhardt Amb una primera etapa liderada pel violinista Félix Ayo…
María Dolores Pradera
Música
Nom pel qual és coneguda la cantant i actriu castellana María Dolores Fernández Pradera.
S’inicià professionalment els anys quaranta com a actriu teatral i, en el cinema, en produccions com Yo no me caso 1944, de Juan de Orduña o Los habitantes de la casa deshabitada 1946, de Gonzalo Delgrás, al costat de Fernando Fernán Gómez , amb qui estigué casada del 1945 al 1957 Feu gires teatrals per l’Estat espanyol, Europa i l’Amèrica Llatina interpretant sobretot obres del repertori clàssic i modern espanyol Es donà a conèixer com a cantant els anys cinquanta, però fins el 1966 no publicà el primer disc, María Dolores Pradera , que forma part d’una discografia d’una trentena llarga de…
Jack DeJohnette
Música
Bateria i pianista nord-americà de jazz.
A quatre anys començà estudis de piano, que prosseguí durant deu anys En l’adolescència tocà aquest instrument en grups de blues i rock and roll Aviat s’interessà pel jazz i a divuit anys s’inicià en la bateria, que aviat esdevingué el seu instrument principal Es traslladà a Nova York el 1966 per treballar als grups de Jackie McLean, Charles Lloyd, i alguna vegada com a substitut de John William Coltrane El 1969 entrà al grup de Miles Davis i participà en la gravació de Bitches Brew , un dels discos més trencadors del trompetista Aquesta collaboració, que es prolongà durant tres anys, el…
Leo Slezak
Música
Tenor txec.
Estudià cant i el 1896 debutà a Brno com a Lohengrin Debutà a Viena 1896 amb Otello , on aviat assolí una gran fama Més tard 1899 triomfà a Breslau, on conegué qui havia de ser la seva esposa, Elsa Wertheim L’any següent debutà al Covent Garden, en els papers de Sigfried i Lohengrin, amb gran èxit El 1901 va passar a formar part de la companyia del teatre de l’Òpera Estatal de Viena, on desenvolupà una prolongada carrera d’èxits El 1902 debutà al teatre alla Scala, de Milà Adquirí fama internacional després d’ampliar els seus estudis amb el tenor polonès Jean De Reszke, el 1907 Posteriorment…
,
Conrad Saló i Ramell
Música
Instrumentista i compositor de sardanes i director de cobla.
Format a l’ Escolania de Montserrat 1913-22, fou alumne d’ Enric Casals i Defilló i Blai Net i Sunyer Entrà a formar part de la cobla orquestra La Principal de la Bisbal 1923, com a segon fiscorn cobla i violí i piano orquestra al costat del seu pare, Martí Saló, el seu germà Emili i el seu cosí germà Enric Barnosell, de la qual esdevingué director del 1935 al 1977, elevant-ne el nivell notablement Deixà escrites unes setanta sardanes, entre les quals destaquen Els ocells et canten , Solemnitat , Benvolença a la Bisbal , Millenari , Confidència , Cara i Creu , Els ocells et canten , Sol de…
Cinta Massip i Bonet
Literatura catalana
Poeta i traductora.
L’any 1997 publicà una primera plaquette poètica i el 2006 el llibre Amurada , en què essencialitza la veu poètica amb el diàleg i la recerca d’un tu amorós i el misteri de l’altre Ha traduït, entre d’altres, la poesia de João Cabral de Melo i teatre de Marivaux, d’Anouilh i Quenau També ha desenvolupat un ampli treball en el camp de la gestió dramàtica —Teatre Lliure—, la direcció —Bernard-Marie Koltès i David Mamet— i la dramatúrgia —Joan Fuster Collaborà amb Ovidi Montllor i ara amb músics com Toti Soler, Joan Alavedra i Mario Mas Ha posat veu a la poesia, entre d’altres, de Pere Quart,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina