Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt, en el lloc anomenat Carme inicialment estigué subjecta a la parròquia de Santa Maria de Claramunt com a sufragània, fins que aconseguí la independència i esdevingué parròquia Les primeres notícies del castell de Claramunt corresponen a la butlla del papa Benet VII que l’any 978 adreçà al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat amb les seves possessions Una d’aquestes era el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt El lloc de Carme es documenta per primer cop l’any 1005, en què la vescomtessa…

Inicialment dedicat a la pintura, executà obres amb referències autobiogràfiques Posteriorment derivà cap al camp de les installacions, en les quals usà la fotografia com a suport de la posada en escena, tot cercant la reacció de l’espectador A partir del 1974 començà la producció d’històries humorístiques, i des del 1978 destaquen les seves Composicions , obres en què plantejà el tema de la sacralitat de l’art És autor també de composicions teatrals, i l’any 1984 inicià un nou cicle, els teatres d’ombres, on tornà a la representació bidimensional com una referència al cinema Els anys 1975 i…

Es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural vinculada a la domus de Cassoles El lloc de Cassoles surt documentat l’any 898 en l’acta de consagració de Sant Martí d’Aiguafreda L’església es documenta a partir de l’any 1234 i ho torna a ser el 1284, però es perd la seva existència des del segle XIV, i això fa que no es conegui amb exactitud el lloc de la seva ubicació, que podria ésser prop d’una petita balma sobre el mas Rovira de Cerdans de Sant Martí de Centelles a la qual li ha estat donat el nom de Santa Eugènia No sabem sí una…

Compagina diversos oficis, entre els quals el de cuiner, amb l’escriptura Collabora en la premsa gironina, on signa amb el pseudònim Nif , i treballa de guionista en documentals televisius Bàsicament dedicat a la narrativa, és autor dels relats  Carn a les bèsties  1991, premi Documenta,  Ruleta dolça  1994 i  No era la meva lletra  1999, i de les novelles  L’agulla de plata  1997,  L’escala de Richter  2001, premi Carlemany, Matèria fràgil  2002, premi Prudenci Bertrana i Cavaller de fortuna 2006 És autor, també, de l’obra teatral Klaus i Mortimer i de llibres sobre les…

Inicialment féu performances , però més endavant amplià interdisciplinàriament la seva obra, en la qual hi ha dibuix, pintura, fotografia, installació i vídeo Molt influït per la música rock , realitzà diversos treballs en collaboració amb altres artistes, com Tony Oursler o Paul McCarthy El seu llenguatge és irònic, subversiu i agressiu, i molt crític amb la cultura nord-americana Exposà a la Documenta de Kassel els anys 1992 i 1997 La primera exposició retrospectiva del seu treball a Europa es presentà al MACBA 1997 Al febrer del 2000 presentà Couples a la Cheim&Read Gallery de Nova…

La seva obra mostra diversos vessants, com les performances , el teatre o els films Es caracteritza per una forta relació amb la natura Els insectes tenen una gran importància en el seu treball en fa vestits i objectes La installació Passatge 1995 al Tinglado de Tarragona és un compendi de la seva trajectòria per diferents llenguatges, un treball sobre el canvi, la transformació, el passatge interior, com un viatge iniciàtic, a partir de conceptes propis de la transformació orgànica característica dels insectes Anà a la IX Documenta de Kassel, l’any 1992 El 2003 la Fundació Joan Miró…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència La seva obra és marcada per un fort component irònic que aconsegueix mitjançant el tractament que fa de la figura humana i les referències fantàstiques i mitològiques Cal destacar-ne la qualitat cromàtica Ha estat inclòs dins el grup anomenat transavantguarda italiana, al costat de F Clemente, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino Ha participat en la XV Biennal de São Paulo 1979, en la Biennal de Venècia 1982 i en la VII Documenta de Kassel 1982 Destaquen, entre d’altres, les exposicions individuals al Stedeijk Museum d’Amsterdam, Museum…

Vida i obra Estudià filologia a la Universitat de Barcelona Conreà la poesia dins l’anomenat “realisme existencialista” en llibres com El crit i la paraula 1973, Doble fons 1977, Destinatari d’albes 1980 i Limito al nord només amb el teu sexe 1981 Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal 1984, premi Carles Riba, accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida 1986 Publicà la novella Interruptus 1982, premi…

Estudià a la Scüle fur Gestaltung a Zurich i actualment viu i treballa a París Crític amb la classe política en general, utilitza materials reciclats i reciclables que donen al seu treball una estètica de precarietat El 1999 exposà a la 48a Biennal de Venècia i el 2002 participà a la XI Documenta de Kassel Al MACBA installà la peça Arqueologia del compromís 2001, on escenificava una zona de recerca arqueològica on tot el que es trobava eren referències a desastres històrics contemporanis En la installació del CAC de Màlaga “United Nations Miniature” 2003 recreava desastres de les guerres de…

La seva trajectòria artística aborda qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació l’elaboració de la imatge i de la identitat i els seus condicionants sociològics i històrics Després d’uns quants anys inicials de formació a Itàlia, desenvolupa el seu treball en diferents vessants, tals com projeccions d’imatges, pellícules, vídeos, performances i teatre Combina elements de la vida quotidiana amb d’altres de ficció, amb referències a la literatura, el teatre i la cultura popular irlandesa, i també amb referències indirectes a la pintura tradicional, la fotografia de moda i…